23/08/04 0:00
TW
0

Us escric aquesta carta a l'equador de l'UCE. D'allò que ens afecta especialment, és inevitable esmentar la destacada participació dels mallorquins a l'UCE Jove: són trenta i superen la suma de tots els altres inscrits. D'altra banda, el seu comportament quant a la integració i l'interès per les classes és modèlic. S'il·lustren, es diverteixen i són la millor de les nostres ambaixades. La segona qüestió a destacar és que, per primera vegada, un membre del Govern, el professor Climent Ramis, ha vengut no només com a convidat institucional, sinó que també s'ha incorporat a la normalitat d'explicar les coses que sap, i que són moltes, dels vents de Mallorca. Fan bé els polítics que no volen oblidar quina ha estat i quina serà previsiblement la seva manera de relacionar-se amb el país, en aquest cas la festa intel·lectual d'ensenyar-nos, als ignorants, allò que saben. L'eurodiputat Bernat Joan també actuarà com a professor de sociolingüística amb reflexions sobre la nostra insularitat, el referèndum de la Constitució europea o la planificació lingüística. La sociolingüística, darrerament, és una àrea que Prada reserva als professors de la UIB: enguany hi vénen Rosa Calafat i Gabriel Bibiloni.

Quant a polítics destacats, encara han de venir Jordi Pujol i Pasqual Maragall, que solen aprofitar la tribuna de Prada per dir-ne de grosses. És això que va fer Josep Bargalló el dia de la inauguració, i les referències al Govern balear varen ser breus però directes i conflictives. La proposta de reformar els estatuts de l'Institut Ramon Llull és interessant si efectivament hi ha voluntat d'integrar una gran pluralitat d'institucions a la tasca de la projecció exterior del català. El problema, al meu parer, és que serà difícil esborrar la imatge de prepotència que la Generalitat es va guanyar quan na Catalina Mieras va dinamitar irresponsablement la precària aliança lingüística entre Balears i Catalunya. Seria millor que la nova institució fos una creació dels nous membres i no de la Generalitat amb la finalitat d'incorporar-hi altres institucions. Antoni Mir, que també ha vengut a parlar de política lingüística, em va reconèixer que aquest suggeriment era una bona idea, però que seria difícil realitzar-la. Es nota que la nostra Catalina Mieras s'ho ha cregut, això de la prepotència socialista. No us he explicat les coses menys vistoses però que són realment importants: la convivència amb catalanoparlants de tot el món, els tallers de cuina, de fer paret seca, de treballar l'espart, de fer ex-libris. l'excursió a Rià, que és el poble de naixement de Guifrè el Pilós, i tants d'altres actes o activitats que sempre troben públic interessat. És ben vera que a plaça tot es ven. Almenys a Prada això és ben cert.