Qui no té problemes se'n cerca

Qui vagi a Alemanya aquests dies quedarà meravellat de veure el tema que domina l'actualitat d'aquell país, i estarà temptat de dir: Benaventurats ells, que no tenen problemes més greus que discutir! Perquè, per mal de creure que ens resulti, el tema que omple planes i planes de diaris és la reforma de l'ortografia alemanya. Fa devers sis anys, la Conferència sectorial d'Educació, formada pels ministres d'Educació de tots els Lands alemanys, varen acordar i posar en vigor una reforma de l'ortografia que de llavors ençà s'aplica a totes les escoles de les terres de parla alemanya. Però encara que va esser consultada amb tots els estaments implicats, que li varen donar el seu vist-i-plau, mai no ha acabat d'esser acceptada més que pels escolars que varen començar el seu aprenentatge amb l'ortografia reformada i ja els va bé així. Els adults, en canvi, enyoren l'ortografia que ells varen aprendre, a pesar que els canvis no són excessius, i voldrien que la reforma es tornàs enrere. I com que qui vota són els adults, alguns dels mateixos polítics que varen aprovar la reforma ara en diuen pestes. Com és natural, aquests polítics són els conservadors, sempre afectats de fer populisme, amb poquíssimes excepcions entre els polítics socialdemòcrates: els que enguany han de passar el tràngol d'unes eleccions, que no han pogut vèncer la temptació i també fan populisme, en un intent de no perdre vots per aquest cantó. De tota manera, segurament perden el temps i la coherència, perquè s'ha de reconèixer que el SPD ho té molt difícil, car el gran tema que els fa perdre vots a balquena és la reforma laboral i social que el Govern federal vol tirar endavant, en un intent de rellançar l'economia del país i de fer finançable un sistema de protecció social que en aquests moments, amb més de 4 milions d'aturats i un nivell de prestacions socials i sanitàries que només pot funcionar en temps de prosperitat econòmica, resulta ruïnós per al país. I aquí és on la cosa ens comença a afectar a nosaltres, perquè mentre l'economia alemanya no millori, tampoc no millorarà la nostra, com estic fart de repetir, si bé mai no havia estat tan evident com ara. I la reforma social i laboral, que el Govern Schröder no té més remei que tirar endavant si vol treure el país del marasme en què el varen deixar els conservadors, alemanys, americans i petroliers, tendrà de moment conseqüències dures per al sector de població que és la base del turisme de masses que seguim necessitant i seguirem necessitant sempre. Si la reforma tengués èxit, es crearia novament riquesa, tan mal repartida com sempre, però almanco suficient perquè la gent tornàs a viatjar sense haver de mirar tant la butxaca com des de l'any 1999. Però això està per veure, perquè l'economia alemanya és summament dependent de la situació internacional, que gràcies a Bush, Blair i Aznar pinta molt malament. Mentrestant, el fet és que aquest any a tot Espanya el turisme ha disminuït més del 10 per cent, i no ens pot servir de consol que a Itàlia la disminució de turistes alemanys hagi estat a molts llocs tradicionals del 30 per cent. Durant un parell de mesos hem aguantat el cop gràcies al tot inclòs, que mata l'oferta complementària, i als preus tirats, que només salven el touroperador i l'hoteler, però es carreguen els treballadors. D'això se'n diu amb tota propietat pa per avui i fam per demà. I lo pitjor és que ni tan sols no en podem donar tota la culpa ni al Govern ni als hotelers, a pesar dels gravíssims errors que han comès uns i altres. Certament tendran conseqüències en el futur si hi segueixen perseverant, com fan fins ara. Però, de moment, no podem fer més que resar perquè la reforma del canceller Schröder tengui èxit.