Es busca bufó

El mercat laboral s'amplia, i això sempre és una bona notícia, que en casos destacats mereix el ressò del mitjans més insignes. L'IBL News, la BBC, la CNN i altres estels del món mediàtic, fins i tot a Austràlia, han espargit, entremig aquesta enganyosa serenor agostenca, la convocatòria d'un lloc de feina de bufó per a la cort britànica. La sorprenent i ensems atractiva oferta de feina aparegué àdhuc aThe Times, amb un encapçalament força clàssic: Jester wanted, Es busca bufó. «Haurà de ser divertit -s'hi exigia-, i preparar-se per fer feina durant algunes setmanes de l'estiu del 2005». Els candidats, i candidates, que hauran d'espavilar-se per aconseguir el vestit de feina -obligatòriament amb campanetes i picarols, i vistosament acolorit- han estat examinats ja a hores d'ara de llurs solteses per divertir el públic, més que no els monarques, i d'habilitats en el maneig dels jocs malabars, del diàbolo i d'aquest enginy per fer conyes al vol i gloses instantànies que hom suposa a qualssevol bufons, perquè la primera selecció tingué lloc dissabte passat a Stoneleigh Park, a Warwickshire. Un cop coberta la plaça, rere algunes votacions populars, en la línia d'OT que s'ha estès darrerament a gairebé tots els àmbits de la vida social, el contracte s'estendria entre el març i l'octubre del pròxim any, mentre es concreten el sou i detalls com ara qui els proporciona el bastonet de cerimònies i aquest sarró ple de vísceres amb què el bufó obsequiava, al llarg de les actuacions, els avorrits, els indiferents i els malhumorats. La convocatòria, feta per l'English Heritage, l'organisme que s'ocupa de la protecció del patrimoni anglès, no diu explícitament que la tasca del bufó s'exercirà davant l'actual cap de la monarquia anglesa, potser perquè ja està prou entretinguda amb els singulars espectacles que se succeeixen a casa seva, que cap bufó emularia, potser perquè els pocs residus de dignitat que manté la institució que encapçala podrien acabar barrobinats per l'actuació pública d'un pallasso, que en el súmmum de l'autodestrucció hauria estat pagat per l'erari públic. La portaveu de l'English Heritage, Tracy Borman, no n'ha fet cap comentari, sobre aquesta possibilitat, però és fàcil de suposar-ho. Amb aquesta feliç convocatòria, Anglaterra inicia la recuperació d'aquesta figura tan tradicional del bufó, que la purga puritana de Cromwell hi suprimí el 1649, a l'igual que féu amb la institució monàrquica per l'expeditiu procediment de tallar el cap del seu ocupant d'aleshores, Carles I. La monarquia anglesa fou restablerta onze anys després, però l'afegit dels bufons no, en una discriminació incomprensible. Els bufons s'havien destacat durant segles per exercir eficientment les seves feines, fent de consciència moral dels monarques, entretenint-los en els ocis i ajudant-los en les digestions i en els molts moments d'ocupacions a l'encalç de la felicitat dels súbdits, sovint força malagraïts. Figures il·lustres de la professió com ara Will Somers, que distragué Enric VIII de fer alguna barbaritat més de les moltes que emplenen el seu currículum; Tarlton, que entretingué Isabel I, filla de l'anterior; l'eixerit Triboulet, tan lligat a Lluís XII de França; o el malaguanyat Don Francesillo de Zúñiga, mort sobtadament a la cort de Carles I, tindran així continuïtat, sobre la qualitat de la qual vetllarà el gremi de torn, The National Guild of Jesters, ràpidament reconstituït, hom suposa per la sinecura que suposa sempre presidir aquests tipus d'inutilitats corporatives. El gremi també engegarà aviat una escola de bufons, s'ha anunciat, per la qual hom dóna per descomptat que excediran els mestres. A l'espera de la ràpida recuperació d'altres tradicionals figures de les corts europees, com ara l'inquisidor, els recaptadors d'imposts reials i el poetes oficials, feines totes que compten amb nombroses versions actuals, la veritat és que els bufons ho tindran difícil. No és tan sols que hagin de competir amb els que han reivindicat aquest noble títol, com han fet Albert Boadella, Leo Bassi o, en una segona divisió, Pedro Ruiz, sinó que espectacles continus com els que protagonitzen els dirigents del món de l'esport, olímpic o no, els diputats i diputades que han de fer mèrits quan els deixen pujar a la tribuna o aquests personatges que es presenten com experts en ciències islàmiques, han pujat moltíssim el nivell de la professió, fent força difícil millorar l'espectacle. Però el repte és obert. La cadena SER, dilluns passat, obrí els seus telèfons perquè els oients hi proposessin candidats, i les dues primeres cridades digueren que cap ho faria millor que Aznar, la primera, i que a les famílies reials sempre hi havia un o altre membre que en feia el paper, la segona. El locutor no s'atreví a continuar i en tallà els suggeriments. Una llàstima, tot plegat, perquè qualsevol sap que un principi bàsic d'una eficaç selecció de personal és afavorir la quantitat i varietat dels candidats.