Qualcú pot tenir dubtes sobre la importància que té per a la nostra ciutat i per a la nostra illa un Museu com el d'Es Baluard? Fins i tot deixant de banda els seus valors culturals intrínsecs, qualcú dubta que quan parlam de futur, quan parlam de diversificació de la nostra oferta turística, quan parlam de desestacionalització, estam parlant, entre d'altres coses, de crear i donar vida a equipaments culturals com aquest?
El Museu ha de ser, doncs, un motiu d'orgull col·lectiu al qual tenim el deure d'extreure'n totes les seves potencialitats.
La seva fórmula constitutiva - una Fundació a quatre bandes amb la participació de tres institucions públiques i la participació minoritària d'un «partenaire» privat - és una fórmula absolutament homologable amb infinitud d'institucions de similars característiques.
De la mateixa manera, res hi ha d'estrany en la cessió dels terrenys per part de l'Ajuntament durant 99 anys; una aportació, la del sòl, molt pròpia de la Corporació Local on s'ubica un equipament com aquest.
En definitiva, els Estatuts de la Fundació, como tot en aquesta vida, són discutibles i millorables però no hi ha res a aquests Estatuts (i confon l'opinió pública qui digui el contrari) que sigui lesiu per als interessos públics. Perquè això és així EU-EV ha donat suport a la Fundació i ho hem fet amb l'autoritat moral que ens dóna haver-nos oposat a d'altres fórmules (afortunadament, ja superades) que, des del nostre punt de vista, no reunien aquestes garanties Per què, doncs, continua la polèmica? «Per gelosia dels competidors mediàtics del partenaire privat», diran uns; «perquè, més enllà del que diguin els Estatuts, qui comanda de veritat és el partenaire privat», diran uns altres...
Plantejat així, el debat amenaça amb resultar inacabable i no ho arreglarà una eventual judicialització del mateix que, des del meu punt de vista, no farà sinó afegir més llenya en el foc. Però allò més essencial és que no és aquest el debat que millor connecta amb els interessos ciutadans; allò que volen els ciutadans - i allò que tenen dret a exigir en funció del finançament majoritàriament públic del Museu - és que aquest funcioni de la millor manera possible, que sigui útil socialment i que sigui absolutament transparent en la seva gestió. I aquesta és una responsabilitat que recau fonamentalment en les tres institucions públiques que en formen part: Govern, Consell i Ajuntament.
És essencial que Matas, Munar i Cirer deixin d'estar incòmodes esperant que la tormenta escampi i que surtin a primera línia a reconduir aquest malaurat debat, a implicar el conjunt de les forces polítiques parlamentàries en el funcionament del Museu, a implicar tots els sectors de l'art i la cultura que hi estiguin interessats i a oferir màximes garanties de transparència; en resum, a crear les condicions per a una dissolució del conflicte... Ells saben perfectament com es fan aquestes coses. Només fa falta que en tenguin el coratge.
Si això es fa així, el primer aniversari del Museu pot ésser el moment per enterrar velles polèmiques; si no, molt me tem que serà l'oportunitat per revifar-les.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.