Qui no veurà els Jocs Olímpics?

Els Jocs Olímpics comencen el dia 13 d'aquest mes, però els concursos per veure qui guanya més, entre el personal que hi treballa, ja han començat. Aquesta setmana els treballadors d'hotel feren una vaga d'un dia per demanar que els paguin més a partir d'abans dels Jocs. I no demanen poc: volen que els doblin el sou abans de la inauguració i diuen que tornaran a parar la feina si no els fan cas. Ha estat la darrere en tot un seguit de conflictes laborals que han marcat les preparacions. El dia abans de la parada als hotels, els conductors d'ambulància i els paramèdics feren una protesta pel mateix. El personal sanitari diu que volen la paga extra olímpica que reben els membres de les Forces de Seguretat per cobrir els Jocs: 2.500 euros. Es veu que és difícil no deixar-se endur per aquesta idea que els Jocs, en el fons, són un gran negoci i poc més. Nosaltres, per suposat, estarem exposats a una programació completa de totes les disciplines, amb repeticions, anàlisis d'experts i cares conegudes del món esportiu, i sobretot als anuncis que ho paguen tot. Poc queda de l'esperit esportista quan tot es mou per publicitat. És difícil detectar allò que suposadament el moviment olímpic ha de projectar. Els Jocs s'han convertit en un negoci tan gran que l'organització dedica molts milions d'euros a la protecció de la marca. Tenen desenes de persones dedicades a detectar l'ús fraudulent de la marca olímpica tant en productes com en les retransmissions com a l'Internet. Potser el cas que demostra on ha anat a parar l'olimpisme és el d'Indonèsia. La televisió del país musulmà més poblat del món no podrà transmetre cap imatge dels Jocs. No és que el país no hi participi: hi envia 39 atletes. El problema ha estat que no han pogut vendre anuncis a bastament per cobrir els drets que han de pagar als organitzadors. Per tant, Jocs sí, però nomes mentre ens empassolem un munt d'anuncis cars.