En 1991, Gabriel Cañellas formulà clarament quin era l'objectiu del seu Govern: convertir Balears en la segona residència d'Europa. La manca de credibilitat que tenen les institucions autonòmiques féu que les paraules de l'expresident passassin com a simple retòrica. En 1998, Joan Seguí publicà la seva tesi doctoral amb el títoLes Balears en venda. La desinversió immobiliària dels illencs, que explicitava la importància que havia tengut el fenomen en el desenvolupament econòmic de la comunitat autònoma i n'analitzava alguna de les repercussions.
A la darreria de la dècada dels noranta i a començaments d'aquest segle sovintejaren les advertències dels experts i els estudis sociològics sobre una sèrie de punts que havien de ser tenguts en consideració: que el gran nombre de turistes que venien era el resultat de la paralització en l'emergència dels mercats competidors; que la demanada es reorientava cap a una fuita de la massificació i una sol·licitud de millores mediambientals.
Els empresaris hotelers, i la ciutadania, reclamaven una aturada de la construcció de les segones residències d'Europa. De fet, davant les evidències, el primer Govern de Matas aprovà, tot i la crisi que això provocà dins el PP, les Directrius d'Ordenació del Territori, destinades a corregir els efectes negatius del model llançat per Cañellas. La concrecció d'aquesta llei resta encara pendent de l'aprovació dels plans territorials i de l'adaptació d'aquests pels Plans Generals d'Ordenació municipals. Matas també aprovà la Llei General Turística que havia de posar fi a la sobreoferta hotelera. Tenim, doncs, la planificació del model, l'estudi acadèmic i sociològic, la reacció social i l'intent d'adaptació polític a les noves circumstàncies.
Tot és prou documentat i prou divulgat com per pretendre que el mercat ha canviat sense que no se n'asabentàs ningú. Cañellas llançà el programa de la segona residència d'Europa en un moment en què la indústria turística tradicional havia entrat en crisi i ningú no esperava que sis o set anys després la Guerra dels Balcans provocaria que les dues maquinàries, la tradicional i la nova, coincidirien a tota marxa sobre el territori de Mallorca.
Aquestes darreres setmanes la premsa estatal, tant l'econòmica com la general, va plena d'articles que assenyalen com no foren ni l'ecotaxa ni l'ideari que la sustentava ni la discussió prèvia els responsables de la desacceleració. Persones no gaire sospitoses d'esquerranisme o d'ecologisme recuperen les advertències fetes a les darreries del segle passat. Que l'Executiu no faci bandera de la protecció del territori o que hagi cessat la disputa amb alguns grans empresaris no ha actuat com un bàlsam antidepressiu. La teoria ha estat falsada, com diria sir Karl, tan car als mateixos que ara es neguen a assumir que produïen ideologia i propaganda quan pretenien fer ciència econòmica. Ara convendria repassar també els estudis sorgits d'àmbits econòmics i acadèmics que suggerien, fa més d'una dècada, la necessitat d'una euroregió mediterrània que aglutinàs, en principi, el País Valencià, les Balears, Catalunya i el sud de França. Serà no tan curiós com previsible observar que els que s'han dedicat a posar-hi pals a les rodes són els mateixos. Sí, els mateixos que, d'altra banda, encara neguen que el català sigui la llengua que es parla a Mallorca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.