TW
0

Bufen vents de canvi dins el món de l'ensenyament. Després del frustrat intent del Partit Popular d'implantar la seva pròpia contrareforma educativa, el PSOE anuncia la seva, la qual, diu, no serà imposada com la dels populars, sinó consensuada amb els interlocutors socials qualificats.

La postura dels socialistes no em sembla gaire coherent amb la seva pròpia trajectòria. En primer lloc, representa un reconeixement tàcit del fracàs de la LOGSE, la llei que ells mateixos varen impulsar els anys vuitanta, amb un suport més que notable, ja que cal recordar que hi votaren a favor tots els grups parlamentaris excepte el popular i que tant els sindicats, com les associacions de pares i d'alumnes hi donaren el vistiplau. La LOGSE, des del meu punt de vista, ha estat la millor llei educativa que ha tengut mai aquest país. Si no ha funcionat millor ha estat per la manca de recursos que s'hi abocaren al seu moment. Els objectius eren impecables i la base teòrica sobre la qual es recolzava era acceptada per la immensa majoria dels experts. Què ha passat perquè els seus màxims valedors, els socialistes, parlin ara de baratar-la? Reneguen de l'herència dels governs de Felipe González? Troben que es varen equivocar en la diagnosi de la situació de partida? Els resultats no han estat els esperats?

Jo consider que el problema és que s'han deixat encomanar per la campanya de desprestigi del sistema educatiu que va impulsar el Partit Popular durant la darrera legislatura per introduir la seva ideologia dins l'escola. El govern de José María Aznar va fer servir aquesta tàctica amb un èxit més que notable. Quan volien canviar quelcom, llançaven, des dels mitjans de comunicació afins, una campanya mediàtica l'objectiu de la qual era demostrar com de malament estaven les coses. Quan ja tenien la major part de l'opinió convençuda, es presentaven ells mateixos com els salvadors i oferien la seva solució màgica. I això és, més o manco, el que feren amb el sistema educatiu.

Però, és aquesta la percepció que en tenim els qui treballam dins les aules, els qui dia a dia ens trobam amb els problemes reals i no els inventats als despatxos de La Moncloa?

Els docents, el primer de tot el que demanam és estabilitat. No ens poden canviar el marc de feina cada dos per tres. Quan tot just ens començàvem a adaptar a la LOGSE ja ens la volen baratar.

La major part dels problemes de l'escola no són atribuïbles a les lleis. Els que més abunden són els que ni tan sols tenen el seu origen en el mateix sistema educatiu. La indisciplina d'un sector de l'alumnat i la desmotivació d'un altre sector encara més ampli, no depèn tant de quina és la llei que regula l'ensenyament, com de la situació social i familiar de l'alumnat. Si un nin o adolescent viu dins una situació de marginalitat social o dins una família desestructurada, és molt difícil que no generi actituds de rebuig contra el sistema. Si té uns pares que no valoren l'aprenentatge del seu fill, és quasi impossible que estigui prou estimulat per estudiar i fer els deures. Si està avesat que ho aconsegueix tot sense cap mena d'esforç, no és probable que s'esforci per aprendre.

A la LOGSE no se li pot imputar, per tant, la creació d'uns problemes que ja hi eren abans i que tenen les seves causes dins la societat i no dins l'escola. Això no vol dir que no hi hagi aspectes que siguin millorables, com en tot. Però voler canviar de dalt a baix una llei que fa tan poc temps que és plenament en vigor i que és majoritàriament acceptada, és una tudada de temps i de recursos, per obtenir, al cap i a la fi, uns resultats incerts i difícilment millors que els actuals. Centrem-nos únicament en el que hi ha de millorable i deixem la resta així com està. Qui renta el cap a l'ase perd el temps i el lleixiu.