Impressions del Fòrum

La meva visita al Fòrum no ha fet altra cosa que confirmar aquesta ambivalència. Els anomenats «Diàlegs» són el nucli d'allò que té el Fòrum de reflexió, i és difícil negar-los l'interès. Em vaig inscriure en un diàleg sobre conflictes, pau i desarmament, i no me'n podria penedir. He pogut sentir, entre d'altres, alguns dels capdavanters del moviment pacifista mundial, experts en desarmament, firmants dels Acords de Ginebra sobre Orient Mitjà i representants de moviments pacifistes d'Euskadi (Elkarri i Gesto por la Paz). Si hagués de limitar la valoració al «Diàleg» (al seu contingut, a la seva organització), només podria ser bona. El conjunt del Fòrum és una altra cosa. Naturalment, hi ha bons espectacles teatrals, i, naturalment, hi ha bones exposicions. En aquest sentit, és ben probable que els que hi aneu en torneu contents. No tenc intenció de desaconsellar-vos la visita, fins i tot si no us inscriviu a cap «Diàleg».

Tanmateix, és difícil no dur-se'n la impressió que moltes de les crítiques rebudes tenen fonament. En primer lloc, les crítiques que es refereixen als aspectes urbanístics: el Fòrum ha revaloritzat àrees en les quals l'accés a l'habitatge es farà difícil als residents, i ha creat llocs (com la immensa plaça) que sembla difícil que puguin mantenir-se com a espais ciutadans atractius, nets i segurs. En segon lloc, les que es refereixen al patrocini de les grans empreses: des de la contradicció del suport de firmes que construeixen armament fins a la presència ambiental de marques patrocinadores que aprofiten l'ocasió per fer marketing amb declaracions de bones intencions ambientals i laborals. I, finalment, les crítiques, per a mi, de més substància, que són les que es posen en qüestió el que podríem anomenar l'estil o la imatge global del Fòrum: la diversitat humana com a circ. La diversitat de les cultures és una suma colorista de balls tradicionals. La celebració d'aquesta explosió festiva sembla importar més que l'exigència de justícia o que la reflexió sobre la humanitat comú que ens ha de fer iguals en drets i en possibilitats.

La meva conclusió personal (ja que avui m'he posat tan valoratiu) és que el Fòrum hauria pogut esser una bona ocasió per al diàleg sobre els grans reptes del moment, i que en part s'ha perdut. No cal deslegitimar la idea d'entrada: les institucions no han de substituir els moviments ciutadans, però és bo que promoguin la reflexió i el debat. Els problemes vénen més dels excessos que de les mancances. Si l'acompanyament d'exposicions i espectacles hagués estat més modest, la paraula dels «Diàlegs» hauria protagonitzat l'esdeveniment: hauria pesat més que el parc temàtic. De passada, hauria estat possible sospesar una mica més la intervenció urbanística, i haurien estat innecessaris certs patrocinis que desvirtuen el sentit del conjunt. La llàstima és que el més probable és que edicions posteriors o ocasions semblants accentuïn més el circ i els patrocinis en lloc de la substància reflexiva.