TW
0

No és novetat saber que els grans comerços en coalició amb les principals indústries dediquen una part important dels seus esforços a generar imatges, creences i impulsos de compra. Persegueixen aconseguir qualque cosa semblant als efectes òptics, on hi ha el que hi ha però hi apreciam una altra cosa, sense que se'ls pugui acusar de preparar l'engany ni, molt menys, l'estafa. Només és un joc de molts de doblers al qual ningú no està obligat a jugar. Cert que tots acabam, en diferents nivells, asseguts en aquest immens taulell de joc que és el consum, que abasta des de la supervivència fins al luxe. L'altre dia em descobriren un d'aquests jocs en què la majoria hem caigut de grapes. Ningú no ens ha dit mai que en la compra obligada d'aigua embotellada els recipients grossos suposen estalvi, talment passa amb la majoria de productes, però anam ben convençuts que les garrafes de 5 litres ens surten més barates que les botelles d'1,5, i no és vera. Bé, no solament no és vera, sinó que és una mentida «òptica» d'aquelles de manual. Per exemple, i per no fer publicitat de cap supermercat perquè tots obren igual, us posaré l'exemple de l'aigua Font Vella, el preu de la qual és idèntic en dues de les grans cadenes de les quals gaudim per aquí. Una botella d'1,5 litres val 0,42 i el litre, comprat en aquest format, surt a 0,28 euros tant si adquiriu una sola botella com si vos enduis el paquet de sis. Si carregau amb un barral de 5 litres, la caixera vos demanarà 1,69 euros, amb la qual cosa el litre de la mateixa aigua en val 0,338. No veig la justificació enlloc per a aquesta diferència de 10 pessetes per litre: sembla que hi ha més envàs, més etiqueta, més taps, més de tot en les botelles, mentre que el preu indica el contrari. Podeu fer la prova amb altres marques i la diferència, fins allà on jo he comprovat, sempre hi és en major o en menor mesura. Ens prenen el pèl? No, ens ho feim tots solets, sense més ajuda que una lògica que ens condiciona però que és inexistent en el mercat on els productes, en una immensa proporció, no valen només el que costen, sinó el que estam disposats a pagar-ne.

l l l
Talment els enxufats oficials, que no costen mai el que valen, sinó el favor que el partit els ha de tornar. Mirau el cas de la senyora Sagrado, que no és tècnicament delinqüent, perquè el delicte de fotre'ns els doblers en cobrar un sou oficial sense fer feina no existeix. Almanco, el magistrat està d'acord amb la la nostra lògica, que ja hem vist que no és tampoc la del mercat, i pensa que és socialment reprovable. Sort en tenim perquè, així com els polítics fan les lleis a mida de les seves flaqueses, podríem trobar-nos asseguts a la barra només per l'opinió que és tenir molta barra cobrar dos sous oficials alhora i no aparèixer ni tan sols per un dels llocs de feina. Això perquè la llei no ens permet creure que, a més de tenir molta barra, s'ha de tenir esperit estafador.