Guillem Frontera a un dels seus encertats articles deia que «aquí som una mica torrencials, ens desbordam un dia, cometem quatre excessos, i després no tenim aigua per mantenir dues granotes», tot referint-se a la poca importància que es dóna al cap de poc temps del desmuntatge de l'Institut Ramon Llull. En un país petit i en un món limitat on els llibres tornen vells a les llibreries en dos mesos i els pensaments escrits o orals deixen de ser actuals als dos dies, no és estrany que això passi. Ja s'han fet moltes explicacions sobre el tema que s'indica en el títol d'aquest escrit, i segurament hi ha molts més departaments de Català dels instituts que hi diran la seva. Molts d'aquests que no diran res, crec que és perquè estan d'acord amb el que han dit els seus companys d'altres instituts. Per tant, i esperant mantenir actualitzada la notícia, volia posar el meu granet d'arena a l'assumpte de la concessió del nivell C a l'alumnat en acabar i aprovar l'ESO.
El nivell C de català avalua si les persones que s'examinen tenen una competència lingüística suficient per poder comunicar-se amb adequació i correcció en qualsevol situació comunicativa habitual. S'han d'entendre textos orals i escrits en varietat estàndard i en les varietats dialectals més importants, a més de la del lloc on es viu, i en els registres més freqüents. S'ha de poder parlar i escriure en varietat estàndard en els registres d'ús general i també en la varietat dialectal pròpia. S'ha de tenir un domini pràctic del sistema lingüístic (ortografia, morfosintaxi i lèxic), tant de les regles generals com de les excepcions i s'han d'haver adquirit uns coneixements generals del marc social, cultural i històric de la llengua. Aquests són els objectius que s'han de superar per poder aconseguir el desitjat nivell.
Més o manco és el nivell que s'adquireix a qualsevol escola, de qualsevol poble o ciutat, de qualsevol país o nació, en el qual s'ensenya en la llengua del territori i se n'estudien una més o dues, o tres d'estrangeres. En aquestes escoles s'ensenya aquesta llengua, totes les assignatures també s'hi ensenyen, els i les alumnes parlen amb el professorat i en el pati en la llengua indicada, a casa seva també la parlen, igualment ho fan en el carrer, amb els amics, a les botigues, hi veuen la televisió, hi escolten les ràdios, hi llegeixen els diaris, les etiquetes dels productes que compren, els prospectes de les medecines, els fulls d'inscripció i de matrícula, hi escolten la majoria de cançons, els contes, etc. Per exemple, el que passa a l'alumnat d'Extremadura.
Vol saber la Sra. Munar o els que volen posar això en marxa del PP, per què aquí després de 25 anys d'ensenyament del català i en català a part de les escoles i uns quants anys de decret de mínims, no s'arriba a aquest nivell quant a l'ensenyament del català? En primer lloc, aquí i a la majoria d'escoles de Mallorca (Palma, Calvià, Llucmajor, Alcúdia, Santanyí, etc.), i a les escoles d'Eivissa, no s'aconsegueix tan sols que l'alumnat parli en català al professorat ni a les classes de català. És una lluita contínua contra els elements. Tampoc no s'aconsegueix que es practiqui aquesta habilitat a les classes, que teòricament es fan en català, segons el decret de mínims. A moltes d'aquestes classes, només practiquen l'entendre oral en català, si és que el professorat es manté en aquesta llengua. Conec professores i professors de català, que havien de fer part de l'assignatura en castellà. Això, a més, s'ha complicat amb l'arribada massiva d'immigrants, amb estudiants ja adolescents, que haurien d'estudiar fins als 25 anys o més per aprovar el nivell C, a l'ESO. Algunes vegades són aprovats si han posat bona voluntat i han arribat a un grau mínim de comprensió oral. És a dir, el que seria un sol aspecte del nivell A. Part de l'alumnat no arriba ni tan sols als objectius del nivell B, que és el que ara estava establert després d'un rigorós estudi.
No s'arriba al nivell C a 4t d'ESO perquè la majoria de variables que funcionen a qualsevol país amb llengua normalitzada, en el qual no hi ha una llengua dominant que intenti desplaçar i substituir la llengua pròpia del territori, no existeixen aquí. Com que aquestes variables han desaparegut i ni el Govern de la Comunitat ni el del Consell Insular no les creen, només es pot arribar a un nivell B aproximadament.
Tenir classes en català, segons el decret de mínims, en les quals l'alumnat pot xerrar en castellà, i hi pot fer els exàmens i els treballs, beneficia poquíssim l'aprenentatge de la llengua catalana. És això que s'ha de mirar com es pot solucionar. És com si s'hagués d'aprendre una llengua estrangera, com l'anglès, i que s'ensenyàs durant tots els cursos i es fessin algunes assignatures en aquesta llengua. En acabar l'ESO no s'hauria aconseguit el nivell C d'anglès.
Els alumnes que hi volguessin arribar haurien d'anar uns quants anys durant les vacances a viure a territoris on només es parla aquella llengua. Aquí, només ens queda el model de la immersió dins l'escola, i anar intentant millorar i crear àmbits d'ús fora de l'escola, i si això no es vol fer, doncs a regalar titulacions s'ha dit. La història coneixerà els i les responsables d'aquesta malifeta. Bon exemple per a les alumnes i els alumnes que teòricament s'haurien d'educar a les escoles, aquests llocs ideals que han de resoldre tota la problemàtica social, segons algunes persones que viuen bé amb la seva poltrona política, però desorientades.
Joan Lladonet, pedagog
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.