Entre 1977 i 2003 l'estructura sociopolítica balear estava marcada per tres espais ideològics consolidats: dreta, esquerra i nacionalisme. El PP a la dreta, amb UM. A l'esquerra PSOE i EU(PCE)-Verds, amb el PSM. I en el nacionalisme PSM i UM, interrelacionant-se amb els altres espais i partits. Els resultats electorals de 2003, de les generals i les europees d'enguany han fet entrar en crisi aquesta estructura. S'ha enfortit com mai la dreta i l'esquerra, i a cada un d'aquests espais el partit de referència (PP i PSOE) ha engreixat tant com que molt poc deixen pels petits. En relació inversament proporcional, els complementaris (PSM, UM, EU i Verds) se veuen en una situació de màxim rics. Per altra banda, el tercer espai, el nacionalista, que històricament actuava influint en els altres dos, se troba en un procés d'aprimament de característiques anorèxiques de negre futur. És el declivi del nacionalisme que du, ja ha duit, a la disminució de la seva influència sobre els altres de tal manera que també se produeix el general declivi autoctonista.
Les dues formacions amb representació de l'espai nacionalista (PSM i UM) feren el 2003 el 15'5% del vot a Balears (a Mallorca, 18'2%). Quatre anys abans, el 19% (22'5%). A les generals de març, si fa no fa, (suposant pel PSM més o manco dos terços del 8'5% de Progressistes) el 9% a Balears (a Mallorca, aproximadament el 8'5%), mentre que a l'anterior cita de les generals, el 2000, un 8% (9'2%). A les europees marcaren el 6'6% a Balears (igual registre a Mallorca), mentre que quatre anys abans registraven 14'8% (17'7%). No hi ha dubte que en aquesta última cita la irrupció d'ERC ha tengut un cert efecte, en el sentit que ha desviat una part de vot del PSM, però ni sumant el percentatge obtingut a Balears (3'7%) o Mallorca (2'9%) evita la clara constatació del declivi. És més, obre una incògnita sobre què farà d'aquí tres anys. En el sentit que si ERC se presentàs tota sola el 2007 el vot que recollís, i que com sempre se «perdria» perquè no tendria representació, podria ser per primera vegada prou considerable com per provocar que el procés d'afebliment del nacionalisme s'intensificàs més del que, diguem-ne, de forma «natural» passaria. Val a dir que no s'està jutjant cap voluntat política ni estratègica que se pugui esdevenir ni tampoc se valora ideològicament el que cada partit triï: cadascú és amo i senyor de les seves decisions, però les dades són les dades. Davant la constatació del declivi nacionalista, les forces d'aquest espai són les que més tensió rebran. De fet, ja la reben. EU actuarà sobre el PSM per endur-se'l cap a atrinxerar-se conjuntament en el petit espai que els quedaria a tots dos, i a la part d'Els Verds que no volen desaparèixer, entre els «michelins» del PSOE. El PP seguirà deixant madurar a UM perquè acabi per imposar-se en el si dels nacionalistes la idea que millor la coalició que el risc de desaparició. De la decadència de l'espai nacionalista (així com la de l'espai de cada un dels dos partits) se'n deriva políticament i ideològicament que els dos grans, PP i PSOE, cada vegada són manco autoctonistes. Els conservadors opten per un pseudoregionalisme «light», més per interessos d'estratègia nacional d'oposició al PSOE que per convicció pròpia, mentre que el PSOE, guanyi qui guanyi el congrés, ja sap que s'haurà d'aguantar en bona part sobre «l'espanyolisme» de Palma i la mateixa orientació d'Eivissa (sobre la qual, per cert, ningú no parla). És a dir, a la pràctica tant conservadors com socialistes seran, ja són, manco autoctonistes i per tant també manco influenciables per part dels nacionalistes els quals són cada cop més febles, de manera que el declivi general de l'autoctonisme encara s'intensificarà més.
En resum, l'estructura ideològica tradicional està en una profunda crisi caracteritzada per l'ofegament dels partits petits en els espais de dreta i esquerra així com per la decadència de l'espai nacionalista en favor del altres dos. Vist que PSM i UM son els únics partits que eren a dos espais alhora, la qual cosa era la seva força i ara s'ha convertit en la principal amenaça, el lògic seria que fossin ells dos els que reaccionassin. Unint-se per perllongar el declivi conjunt, o liquidar l'espai conjunt i optar per entrar definitivament cada un a esquerra i dreta. Lògic, però no vol dir que passi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.