Pizzes sobre Manhattan

TW
0

Després de dècades de rebuig de la cultura italiana a Brooklyn, on tot el que feia olor d'Itàlia era mort, uns joves italoamericans es decidiren a obrir una pizzeria per mantenir les arrels i per defensar la cuina italiana. «Pizza al Sud de Manhattan SA» n'era el nom comercial. No es pot dir que fos un gran negoci, però anava fent calaix per poder obrir cada dia. Encara més: «Pizza al Sud de Manhattan SA» havia esdevengut baluard i lloc de reunió per al migrat sector de la comunitat italoamericana que no renunciava als seus orígens. Tanmateix, la competència deburger multinacional era ferotge i «Pizza al Sud de Manhattan SA (PSM)» no acabava de superar un estat de comptes més aviat precari.

Passaren dues dècades i uns joves més joves, encoratjats per algun vell soci expulsat de «Pizza al Sud de Manhattan SA», obriren, amb capital directament transferit de Nàpols, una segona pizzeria: «Pizzaautènticadell'Itàlia.ita (El Racó Carbonari)». No cal dir que, amb aquell nom, i malgrat uns anuncis a la tele protagonitzats per les divertides ocurrències d'un cuiner napolità bigotut i d'accent peculiar, «Pizzaautènticadell'Itàlia.ita (ERC)» no contribuí precisament a estendre el gust pel menjar tradicional entre els habitants de Brooklyn. Això sí, aconseguí la meitat de la cartera de clients de «Pizza al Sud de Manhattan SA», i els comminà a tancar la paradeta o a acceptar l'OPA hostil del capital napolità. «Per primera vegada des del temps de Colombo, Vespucci i Al Capone el nom d'Itàlia torna a ser present en el mapa d'Amèrica», sentencià el cuiner bigotut quan assolí el 2% de la quota de mercat a Brooklyn («Pizza al Sud de Manhattan SA-PSM» arribà a controlar-ne el 12%, anys enrere).

Els analistes deburger multinacional ho tenien clar: en deu anys no quedarien pizzeries al sud de Manhattan. De fet, a la mare-pàtria-Itàlia i tot, el setanta per cent del mercat defast-food el dominaven les hamburgueseries.

Antoni Llompart. Llucmajor. Mallorca (Països Italians).