Més sobre autopistes

La història és la següent. El gener de 1998 el Govern de les Illes Balears (Matas) i el Ministeri de Foment (del Govern Aznar) signen un conveni per convertir les Illes Balears en un scalextric gegant, en una xarxa d'autopistes que permetrà arribar més ràpidament a cada un dels nostres racons urbanitzats i a cada una de les nostres platges saturades. Amb l'arribada al Govern balear del Pacte de Progrés, es tracta de plantejar a Madrid la possibilitat de reformular alguna de les obres del conveni, incorporant-hi la sensatesa territorial i ambiental. La resposta de Madrid segueix la línia argumental segons la qual les competències de carreteres són de la comunitat autònoma, però si es vol finançament de Madrid s'ha de fer el que Madrid diu. Dit d'una altra manera: qui paga comanda. O d'una altra: si voleu autopistes, us les pagam, si voleu pardalades no. El següent canvi d'escenari té lloc el 2003, amb la reconquesta del poder balear per part de Jaume Matas, incloent-hi la signatura d'un pacte amb UM que fa de les autopistes la mare de totes les solucions. S'havien hagut de reprimir tant les ànsies de fer autopistes, que varen tornar a posar en marxa les claus de contacte de totes les piconadores. En el deliri de l'asfalt, conceben el projecte més absurd que ha conegut una terra amb gran experiència en projectes absurds: l'autovia Inca-Manacor. Un mes després que 50.000 persones clamassin a Palma contra la Mallorca de les Autopistes, i dos dies abans de perdre les eleccions, el Ministre Cascos (que ja ha decidit deixar la política por la fuerza del amor) signa un nou conveni de carreteres amb el Govern de les Illes Balears, que certifica la destrossa del Pla de Mallorca, de Son Sardina i de tot l'entorn de Campanet. El 14 de març darrer té lloc un altre tomb, amb l'arribada del PSOE al poder a Madrid. El PSIB, que ha estat a les pancartes, promet reconsideracions del finançament estatal. El PP, oblidant l'ortodòxia centralista de l'època en què el Govern de Madrid usava Ministeris per fer la guerra al Pacte de Progrés, reclama respecte a les decisions preses a la comunitat autònoma. La gent assenyada reclama del nou govern estatal una mínima atenció a les greus repercussions territorials d'aquestes obres i al fort sentiment de rebuig que han despertat entre la població. UM s'ho mira des de la barrera, i prepara els camions.