Competicions... esportives?

Cada any igual. S'ha acabat la lliga ACB de bàsquet i s'ha tornat a repetir: en una final al millor de cinc partits, un equip es posa de dos a zero per davant en el marcador; llavors ve la reacció de l'equip contrari, que aconsegueix empatar a dos, i tot s'ha de decidir en el darrer i decisiu partit. Ha calgut jugar-los tots cinc. És igual quins siguin els protagonistes. Enguany han estat l'Estudiantes i el FC Barcelona. Quins beneficis econòmics deu haver suposat per als dos clubs, per a la cadena de televisió retransmissora i per a les multinacionals de la publicitat haver arribat fins al cinquè partit? Aquest fet, i molts d'altres -especialment del món del futbol- m'han fet dubtar sempre de la netedat de determinades competicions esportives. Darrere el món de l'esport d'elit s'amaguen uns interessos econòmics que depassen la pura competitivitat entre clubs. Molts de resultats s'arreglen potser més als despatxos que no al mateix camp.