Shibam-Koukaban

Quan es travessen portals nous sempre hi ha gent que descobreix la seva vida. Costums i maneres de viure que, al final de tot, s'han de veure com totalment autèntiques: són les seves. Viatjar deu ser estar de convidat a un lloc on ningú no ens ha demanat que hi anem. Llavors, si la trobada és cordial, l'enriquiment mutu serà la millor penyora. Aquestes coses no només són paraules. Hi ha països i llocs tatxats per maleïts. I la veritat és que quan algú té la «gosadia» d'anar-hi s'adona que li havien inflat el cap amb mentides. Abans només s'esboldregaven els monuments antics. Ara ja és la convivència, la que fan caure a terra. Un dia havia arribat a Shibam-Koukaban, allà per terres de Iemen, amb un taxi col·lectiu. Era prop de migdia, així que hi hagué aturada per comprar qat. Les fulles d'aquest arbust es masteguen i, amb l'alcaloide que tenen, la gent queda relaxada i feliç. Els manats que s'hi havia adquirit ompliren la tarda passada a Shibam. Neta claror iemenita entrava dins la sala d'estar amb catifes i coixins. Enllà de les finestres s'hi endevinava un paisatge de terra rogenca que arribava fins a muntanyes, on s'hi penjaven pobles fets de pedra. Minarets, blancs de calç, eren fal·lus sobre la població. Al terrat de la casa hi havia una cambra independent on hi vivia gent que treballava per allà. Els joves tenien la boca plena de qat mastegat que, com que ja començava a fer efecte, els donava ànims per encetar balls que perpetuaven la seva memòria antiga. Passava la tarda. De tornada, abans d'un control de policia dins el vehicle compartit es sentí un renou inconfusible: algú manipulava una pistola. L'amagava o la preparava? La cosa no passà d'aquí i el trajecte transcorregué sense cap incident. Temps després arribaren cartes d'aquell ballador que es movia sota l'afecte de les fulles mastegades: deia que el seu pare estava malalt i volia una opinió per acabar de decidir si el duia a operar o no. I també que tenia una promesa: què li podria fer arribar un regal per ella? Pobra gent estimada! Amb quina felicitat o pena deuen fer la seva vida?