Refundació cultural

Com sempre passa en aquest tipus d'iniciatives, seran els resultats i no els anuncis de bones intencions els que decidiran l'èxit o el fracàs de la refundació. Però el que sí queda del tot definit amb el nomenament de l'escriptor Gabriel Janer Manila és la unitat de la llengua. El pes literari i intel·lectual de Janer allunya qualsevol possibilitat de vel·leitats de potenciació de dialectalismes o provincianismes.

El més important és que l'Institut assoleixi ràpida categoria i reconeixement, i això només es pot aconseguir fugint de reduccionismes i de manca de grandesa a l'hora de fixar els objectius. Les Balears no han de renunciar mai al sentiment d'universalitat des de la cada cop més imprescindible perspectiva cultural, i han de fer-ho sense complexos i conscients del gran respecte que es mereixen els valors propis i inalienables. El que s'ha d'esperar ara perquè el nou institut es desenvolupi de bon de veres és feina ben feta, decidit suport del Govern i mantenir uns objectius clars i precisos. Aquest institut serà en el punt de mira de molta gent. Els seus errors seran orejats i els seus encerts disminuïts. Aquest és el preu que haurà de pagar, a curt termini, el Govern Matas, que ha d'espavilar-se si vol que aquesta refundació sigui un èxit acceptat com a bo pel conjunt de la societat.