La decisió del Govern balear de refundar l'Institut d'Estudis Baleàrics per convertir-lo en el substitut del Ramon Llull és una decisió polèmica perquè segella el trencament formal en matèria de política cultural amb la Generalitat de Catalunya, però també valenta perquè implica una indiscutible passa en defensa de les senyes d'identitat de l'Arxipèlag.
Com sempre passa en aquest tipus d'iniciatives, seran els resultats i no els anuncis de bones intencions els que decidiran l'èxit o el fracàs de la refundació. Però el que sí queda del tot definit amb el nomenament de l'escriptor Gabriel Janer Manila és la unitat de la llengua. El pes literari i intel·lectual de Janer allunya qualsevol possibilitat de vel·leitats de potenciació de dialectalismes o provincianismes.
El més important és que l'Institut assoleixi ràpida categoria i reconeixement, i això només es pot aconseguir fugint de reduccionismes i de manca de grandesa a l'hora de fixar els objectius. Les Balears no han de renunciar mai al sentiment d'universalitat des de la cada cop més imprescindible perspectiva cultural, i han de fer-ho sense complexos i conscients del gran respecte que es mereixen els valors propis i inalienables. El que s'ha d'esperar ara perquè el nou institut es desenvolupi de bon de veres és feina ben feta, decidit suport del Govern i mantenir uns objectius clars i precisos. Aquest institut serà en el punt de mira de molta gent. Els seus errors seran orejats i els seus encerts disminuïts. Aquest és el preu que haurà de pagar, a curt termini, el Govern Matas, que ha d'espavilar-se si vol que aquesta refundació sigui un èxit acceptat com a bo pel conjunt de la societat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.