Representativitats

Quina mania tenen que la gent es presenti a les eleccions per a definir la seva representativitat. Només faltaria que els processos electorals s'omplissin de grups amb objectius molt parcials i definits, des dels odontòlegs als ecologistes passant pels constructors, els defensors de l'esperanto, el pares d'alumnes d'ESO, els patinadors sobre gel o els sadomasoquistes. La societat civil és qualque cosa més que els partits polítics, al voltant dels quals s'articula la gestió de les institucions. Però la política és una cosa més àmplia que la gestió de les institucions i la ciutadania té moltes més formes de defensar els seus parers que la votació cada quatre anys. Passa que als cappares dels partits ja els va bé creure que cada votant és un silenciós combregador amb la totalitat del programa electoral i amb les interpretacions que sobre la marxa en facin els electes. Els costa d'entendre que hi hagi contraris aTrio de les Açores entre els votants dePP, defensors de la religió com a assignatura avaluable entre els dePSOE, dubtosos sobre les ampliacions dels casos de despenalització de l'avortament entre els d'EU o balladors de sevillanes entre els dePSM, per posar exemples fàcils. Molt més envitricollat seria anar a cercar fílies i fòbies esportives, aficions musicals o gustos gastronòmics entre els votants del mateix partit. Per això existeixen els col·lectius que s'organitzen al voltant d'una passió, un gust, una preocupació, una dèria, una idea, un principi, una il·lusió o el que sigui, per a poder aconseguir dur-los endavant, tenir més presència o que els surti més barat, que de tot hi ha. Els socis de l'Obra Cultural Balear no voten en bloc ni s'espera que ho facin. Abans que els neocons recuperassin eConsolat de Mar, entre les mateixes sigles del PP hi havia gent públicament orgullosa de pertànyer a organitzacions de la societat civil. Ara és impossible, perquè la crítica està renyida amb l'assumpció del dogma: qui critica el govern no pot votar-lo; si no el poden votar no preocupa tenir-los contents; si no preocupa tenir-los contents no cal repartir les subvencions amb ells i així fins a qui la diu més grossa. El mateix es pot aplicar aGOB, a les associacions de veïnats no addictes al règim, als partidaris del tren o a qualsevol col·lectiu que utilitzi la llibertat.

Si voleu influir, presentau-vos a les eleccions, diuen els partidistes i afegeixen: si voleu doblers, calladets que estau més guapos. Seria tot un detall que demanassin perdó per l'excés verbal; per altra banda comprensible per la pressió d'un càrrec que els ve gros. Per si un cas la rectificació no entra en el seu corpus democràtic, podrien demostrar fortalesa en els principis retirant les subvencions aFoment del Turisme (més de 400 «quilos» de les antigues pessetes només perquè el president de l'entitat pugui sopar entre els «donants» pel iot del monarca) o a altres organitzacions que no tenen el costum de voler saber què n'opina la ciutadania d'ells en les urnes. Riuríem.