Quan dues persones decideixen compartir les seves vides tenen dues opcions: casar-se o convertir-se en una parella de fet. Els qui s'estimin més formalitzar la seva relació, disposar d'un règim jurídic que els empari, amb tot el bo i el dolent que això pot representar, triaran el matrimoni. Altrament, els qui no vulguin lligams legals ni papers viuran junts sense passar ni per la vicaria ni pel jutjat.
Vist així, a mi em resulta molt difícil entendre que una parella de fet heterosexual hagi optat per no casar-se, però després vulgui estar inclosa dins un registre i demani prestacions reservades als matrimonis, fins al punt de voler equiparar la seva situació a la d'una parella de casats. Però, com quedam? Volen estar casats sense figurar que hi estiguin? Perquè si se'ls concedeix la mateixa condició legal que als matrimonis, no hi haurà cap tipus de diferència entre les dues opcions. O és només el nom el que no els agrada? Que no era que no volien papers ni lligams legals?
La situació canvia, emperò, quan es tracta d'una parella homosexual. En aquest cas sí que té sentit obrir un registre de parelles i oferir-los la possibilitat d'accedir a les mateixes prestacions que la llei reserva als matrimonis, ja que elles són les úniques que no poden triar. No els queda més remei que ser parella de fet. Per molt que ho desitgin, la legislació vigent no els permet casar-se. Des del meu punt de vista són víctimes d'una injustícia. Un país democràtic, que es diu valedor de les llibertats individuals de les persones, com pot ser mai que impedesqui a qualcú l'exercici d'un dret fonamental com és el de casar-se amb la persona que hom hagi triat lliurement? Quin mal fan dues persones del mateix sexe que viuen juntes? Perjudica això a qualcú? Evidentment, no. Idò, per què no s'han de poder casar si ho volen? Per què gent que no se'n veu afectada gens ni mica ha de tenir res per objectar a aquesta casta de matrimonis? Però això passa, i no només aquí. A països amb tradició democràtica molt més antiga que el nostre i teòricament més liberals que nosaltres, passa exactament el mateix.
Acab de sentir per la ràdio que el batle d'una població francesa ha celebrat el primer matrimoni civil entre homosexuals del seu país. Sembla ser, si ho he entès bé, que a França els matrimonis homosexuals no són legals, però tampoc no és gaire clar que siguin il·legals. El locutor els qualificava d'al·legals.
Aquest esdeveniment ha creat una gran controvèrsia entre l'opinió pública francesa. Hi ha gent que se li ha encalentit el cap i el batle en qüestió ha rebut amenaces d'agressió bastant greus, fins al punt que fa dies que va acompanyat de guardaespatlles. Als envoltants del lloc on se celebrava la cerimònia la policia ha hagut d'actuar per impedir que els partidaris i els contraris a la unió provassen d'arreglar les seves diferències a bufetades.
Cal molt de civisme, molta comprensió i assumir d'una vegada que totes les persones han de tenir els mateixos drets.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.