Es Castell és, potser, la vila menorquina amb l'infortuni municipal més feixuc. Crec que ningú no ho podria negar, llevat, és clar, dels cínics recalcitrants. N'ha passades de verdes i madures, inclosa la parada cardiorespiratòria que li sobrevé a una administració quan entra en el col·lapse financer i econòmic. La despesa populista practicada uns anys, posà es Castell en una mena de depauperació inversora terrible, deixant-lo tal volta a la coa del tren municipal de l'illa. Es Castell ha estat, en efecte, l'administració local més afeblida de les municipalitats menorquines dels darrers temps, just quan la multiplicació pressupostària dels ajuntaments anava amb veles desplegades i la propulsió de popa. Cabria la possibilitat enraonadíssima de posar-hi, a un semblant historial, els corresponents noms i llinatges, però les coses arriben a punt de gravetat tan extrema que la prudència periodística exigeix de nosaltres els cronistes dues postures sensates. O bé mirar d'escatir les categories conceptuals que jeuen al capdavall del panorama -analitzar les idees substancials sobre les banalitats i les imputacions ad hominem; o bé, en cas de no poder-ho fer així ni a les palpentes, callar per sempre.
Ara: com que estic compromès a emplenar, amb més o menys encert, aquesta columna periodística, d'altra banda d'uns efectes tan passavolants, gosaré de discórrer per la primera senderola. Hi diré el que sincerament opin. Així la qüestió, la present crisi de governabilitat des Castell és, per mi, inextricable. Ni el mosaic de l'esquerra té plena legitimitat per reclamar per a si la formació de govern i d'encarnar-hi l'alcaldia, ni la dreta pot, creïblement, aportar una estabilitat per cap eventual responsabilitat institucional. Vull dir que, fet i fet, la promesa d'estabilitat amb què diu comportar-se és la clàssica abraçada de l'ós: aprofitar-se'n de la debilitat extrema, aguantada per un fil, de l'alcaldessa.
La dada punyent, incontrovertible, és que la senyora alcaldessa s'ha quedat sola com un mussol en una nit fosca i de lluna cluca. No sé si hi ha causes comprensibles per haver-la deixada sola per part de tot el seu grup socialista, amb la sola excepció d'un company de militància. I, més encara, me'n guardaré pla bé de dir si les dues trànsfugues han obrat justificadament, tot i que, per mi, una qualsevol ruptura política d'un càrrec electe que no sigui portada fins al seu domicili particular, sempre em desperta una difusa sospita. No puc evitar la sentor a podrit de gelosies personals. Però bé: insistesc a desar aquesta mena de judicis de valor. El que compte, en canvi, és que l'alcaldessa només té el suport explícit d'un regidor socialista, a més de la continència política del PP, que va votar-li favorablement la moció de confiança. Entretant, l'esquerra a l'oposició, integrada per PSM, Els Verds i Esquerra de Menorca, amb un regidor per hom, s'ha vist numèricament augmentada pel transfuguisme de dues senyoretes socialistes, i, en certa manera, la postura abstencionista d'un altre regidor del PSOE, que també volgué deixar a sa sort la companya que demanava la confiança del ple.
Faig les meves consideracions, i em sembla que l'esquerra hostil a l'alcaldessa no està moralment legitimada per formar govern: no, si s'ha d'aprofitar dels vots de dues senyoretes que no volen plegar, caigui qui caigui. Al mateix temps, l'alcaldessa hauria de considerar-se a si mateixa -ho dic demanant disculpes per la cruesa de la paraula- una mena de cadàver polític que s'estarà a la vetlla el temps que el seu propi partit trigui a soterrar-la per sempre més. De moment, ha comès la gosadia, l'error espantós, de voler governar amb dos misèrrims vots, alhora que voldrà deixar-se estimar pels vots de la dreta. Insistirà, després, que no hi ha cap pacte secret entre ella i el seu directe rival electoral, però continuarà acceptant-los-ho els vots amb el mateix cofoisme que tingué el dia que, aquests mateixos vots, li donaren una pròrroga com a titular de l'alcaldia. Entre una esquerra impotent, numèricament parlant, un bon punt desautoritzada pel transfuguisme amb el qual preparen estratègies, i una dreta que s'estarà darrera la mata de l'oportunisme, la senyora alcaldessa només té una disjuntiva: o fa corre la seva llista electoral, o espera, colpejada per les angoixes i els patiments, les crítiques i els insults, que la «corrin» d'aquí a tres anys. ¿No era la política un enginy humà per dignificar la vida humana, començant per l'actor de l'exercici polític?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.