TW
0

Despús-ahir, la vicepresidenta De la Vega avançava que el PSOE vol donar cos a la promesa de reformar la llei electoral per elegir els batles pel sistema majoritari. Ara fa uns tres mesos ja es comentava aquí que curiós que resultava que ningú no digués ni piu sobre aquesta proposta, la qual era compartida en els respectius programes pels socialistes i els conservadors. Així que ara ningú no s'ha d'estranyar. El PSOE no enganya. Ni el PP tampoc. Si hi ha enganys, són els autoenganyats que ingènuament s'havien pensat que «l'Espanya plural» socialista i «l'Espanya homogènia» conservadora no tenien el mateix nexe d'unió. La reforma de la llei electoral se limitarà a tres aspectes. Institucionalització dels debats entre candidats, que és el toc de maquillatge progre-populista, llistes amb mateix nombre de dones que homes, que és l'ham progre-feminista, i el fons encadenat a les dues innovacions, com és l'elecció directa, possiblement per segona volta (sense haver-se especificat res més) dels batles. Deixant la demagògia populista dels debats al marge, les altres dues mesures condueixen a la liquidació de la pluralitat municipal, la qual cosa, paradoxalment, se fa en nom de la mateixa pluralitat, democràcia, i etcètera i etcètera.

Les llistes paritàries no són cap solució a res, per si mateixes, però sí són una via important per lluitar contra la fàctica discriminació de, si fa no fa, la meitat dels ciutadans. Només obligant les decrèpites estructures masclistes dels partits polítics perquè hagin d'incorporar candidats de sexe femení se podran fer les passes, llavors, que duguin a efectives mesures polítiques de no marginació. És obvi. Amb grups representatius als municipis, parlaments regionals i el nacional formats per més o manco meitat i meitat de sexes, les probabilitats que hi hagi més dones als executius respectius augmenten exponencialment, i només així s'acabarà amb el cavernícola progressisme de saló de «tot per a les dones, però sense massa dones», que és el que passa ara mateix, amb l'excepció del govern de Zapatero. No, no arregla molt i provoca exclusions per raó de sexe masculí, és vera, però els guanys que potencialment implica, ho paga. Ara bé, dit això també es cert que té trampa, la cosa. Perquè per l'estructura de sexes de les militàncies dels partits, els que no tendran problemes per respondre a aquesta imposició seran els més grans, PP i PSOE sobretot, mentre que els més petits en passaran un fum. A això, després se li afegeix el fons important de la reforma, l'elecció directa de batles, i el resultat final és que el bipartidisme, matisat al País Basc i Catalunya, farà una passa de gegant a tot Espanya. D'entrada, és el tir de gràcia contra IU, formació que ja és testimonial en el Congrés i que amb això se posa de cara cap a la fàctica desaparició en l'àmbit municipal i, inevitablement, a l'autonòmic a totes les comunitats a les quals les dues eleccions «als ajuntaments i parlaments regionals- coincideixen. Fins i tot al País Basc tendrà efectes considerables. Allà, el nazisme s'ha enrocat tradicionalment en el poder territorial municipal, per qüestions ideològiques i d'estratègia política. Aquesta reforma obre una via de debilitació del sector el qual progressivament anirà minvant. A Catalunya, ataca el nacionalisme radical d'ERC, afavorint CiU i PSOE. Però en aquestes dues comunitats, al cap i a la fi, la peculiaritat que totes dues presenten, en la seva estructura sociològica i política, farà que l'efecte democràticament pervers de la reforma sigui infinitament menor que a les autonomies de comportament electoral nítidament espanyol, a on se multiplicarà pel fet que se solapen en el mateix dia les eleccions locals i autonòmiques, entres les quals hi ha les Balears.

El nou sistema consolidarà el poder del PP a Eivissa-Formentera (inclosa, si no hi hagués Pacte, Vila), el repartiment PSOE-PP a Menorca i igual a Mallorca, on només els més petits municipis, amb la hipotètica excepció d'Alcúdia, tendrien batlles diferents a PP o PSOE. Amb l'efecte d'arrossegament de vot (perquè el doble: municipal-autonòmic, és molt poc significatiu) no cal dir quin futur els espera a PSM, EU, Verds i UM, pels quals l'anorreament municipal els durà al progressiu afebliment autonòmic.