Joan Riera28/04/04 0:00
TW
0

Cada cop sembla més evident que Jaume Matas analitza a fons la remodelació del seu Govern. El 14-M ha desbaratat bona part dels plans que tenia el president: tornar a Madrid de ministre, deixar na Rosa de presidenta i controlar un govern de bons titots des de lluny. Tanmateix, si el PP governava a Moncloa, estaven garantits els doblers i les inversions a Balears. A més, amb Rajoy convertit en president i en cosí fort de Zumosol, les Balears estaven més que controlades. Però la victòria de Zapatero ho canvià tot. De cop, Matas s'ha vist enclastrat en el Consolat de la Mar i sap molt bé, des que era director general en el Govern de Gabriel Cañellas a principis dels noranta, que negociar amb els socialistes no és gens senzill quan controlen el Govern central.

És des d'aquesta perspectiva que ara Matas estudia articular un Govern de ferro. Sap que rebrà estirades fortes en els pròxims mesos i anys, i que el carrer Génova cada cop el podrà ajudar menys. Dins aquest context, Matas haurà de reforçar algunes conselleries amb els titulars massa cremats per contradiccions internes de l'Arxipèlag mateix. És el cas d'Agricultura, Treball i fins i tot Educació. Però darrere dels consellers també s'han de produir canvis a segons i tercers nivells. Matas no es pot permetre el luxe de mantenir secretaris generals tècnics i directors generals que no li funcionin. Ara no. Ha d'enfortir al màxim el castell autonòmic. La cosa no ve ni de tres setmanes ni d'un mes. Probablement esperarà l'estiu per prendre la decisió, però els temps de l'optimsime han passat. El somni de ser superministre i convertir-se en el polític mallorquí més poderós des d'Antoni Maura haurà d'esperar almanco quatre anys. Ara Matas ha d'amurallar l'autonomia, i per aconseguir-ho necessita gent molt forta al seu costat.