La salut del programari

Els programes d'ordinador poden arribar a matar persones. Aquesta és una afirmació que encapçala alguns articles que parlen del cas recent d'una màquina de radioteràpia d'un hospital de Panamà que ha causat la mort, per sobredosi de radiació, a vint i escaig pacients. Tot indica que el problema està vinculat a errors del programa informàtic de control d'aquesta màquina, una situació semblant a altres de viscudes a Europa i Canadà. I és que, el de la qualitat del programari informàtic, és un debat ben viu i que reprèn actualitat periòdicament. Fa poc hi va estar per mor de la proliferació de virus i cucs vinculada a la baixa qualitat dels programes de Microsoft. Però el problema no afecta només aquesta multinacional, ja que la manca de qualitat i de fiabilitat és una característica endèmica de tot el programari informàtic. A hores d'ara, hi ha molts d'incidents, alguns amb resultats fatals per a la vida humana, que estan vinculats a errors de programari. La llista inclou sistemes de control i navegació d'avions comercials, míssils dels anomenats «intel·ligents», cotxes i d'altres aparells domèstics, sense deixar de costat que, fins i tot, aquesta casta de problemes ha arribat a l'espai exterior, via projectes de la NASA o de l'Agència Espacial Europea. No deixa de ser ben curiós l'aire de resignació que acostumem a posar quan un ordinador es penja -cosa que pot passar en qualsevol moment en qualsevol lloc- i que, al mateix temps fiem la nostra seguretat -de vegades, la vida- en un sistema informàtic el qual -ens agradi o no- al capdavall funciona igual que aquests ordinadors que, tan sovint, es pengen. Com tampoc no deixa de ser espectacular veure les condicions de les «garanties» de qualsevol programa informàtic. Unes garanties que habitualment no garanteixen res, ni tan sols que no espatllarà l'ordinador on sigui instal·lat. Si algú pensa que estic exagerant, és que possiblement no hagi llegit mai a poc a poc algunes d'aquestes condicions de «garantia». Llur equivalent en el món, per exemple, dels cotxes podrien arribar a ser una cosa com ara «Garantia: Aquest cotxe està dotat d'un sistema de frenatge. Tanmateix el fabricant no garanteix que respongui sempre l'acció del pedal i que sempre funcioni com està previst. En qualsevol cas, el fabricant no es fa responsable dels danys que es puguin derivar d'aquest funcionament, excepte la substitució de les parts defectuoses, sempre que la reclamació es produeixi en el termini de sis mesos des de l'entrega del cotxe». Una situació de la qual Egsder W. Dijkstra, un dels científics de la programació informàtica més important del nostre temps, se'n lamentava profundament fins al punt d'haver afirmat el 2002, poc mesos abans de la seva mort, que «hem estat testimonis de la distribució arreu del món de programari informàtic de baixa qualitat i ple d'errors, per la qual cosa hauríem d'estar profundament avergonyits». A més d'aquesta mancança d'exigència i d'autoexigència en la fabricació de programari, d'altres experts, alguns amb l'aval de la IEEE, l'associació internacional d'enginyers del ram més important, apunten que la metodologia comercial de producció i comercialització del programari propietari són incompatibles amb l'aplicació d'un dels mètodes de control de qualitat més eficaços en el món de la ciència i de la tècnica com seria la revisió entre iguals, una metodologia que sí és aplicable i aplicada en el món del programari lliure i un fet que, per altra banda, podria ajudar a explicar l'expansió, contra tot pronòstic, d'aquesta casta de programari. En qualsevol cas, de tot això es desprèn que cal exigir més al programari informàtic, a la seva qualitat, tant per part dels responsables de la seva fabricació i funcionament, com per part dels usuaris que hauríem d'abandonar aquest aire de resignació quan un ordinador es penja, ensems que reclamar a les administracions que vetlassin més els perills inherents a segons quins usos del programari, ben igual que no deixarien vendre un cotxe amb un sistema de frenatge amb les prestacions descrites més amunt. Per acabar, no em puc estar d'esmentar el somni de Babbage, el dissenyador -ja fa més de cent anys- dels primers ordinadors i que ho va fer buscant un sistema per fer taules de navegació que no tenguessin els errors que els calculistes humans anaven introduint. Qui sap si, vistes com van les coses, avui se n'afluixaria del seu invent.