La coherència en les contradiccions (sobre el capellà de Felanitx)

No va convertir l'encontre, un afer que tan sols hauria d'interessar els creients, en un acte d'afirmació nacional, com pretenen els suposats antinacionalistes. No sé per què, però, em fan pensar en aquells que diuen defensar la llibertat dels pares per triar l'educació que volen per als seus fills, mentre apedreguen els centres escolars on aquest dret no s'exerceix al seu gust. El liberalisme a la balear té coses així. Seria interessant revisar quants dels seus representants polítics són professionals liberals i quants dels que es presenten com a tals hi han exercit mai. És més interessant encara examinar la coherència de les contradiccions dels sacerdots de l'antinacionalisme i del liberalisme a la balear. S'entén que el gran conservador -exfalangista- que és José María Aznar els resulti tan pròxim. Els apòstols de la no-intervenció estatal ploren ara perquè el PP no aprofità el seu pas pel Govern central per crear un imperi mediàtic afí i debilitar els que consideren adversos. Podríem parlar de misèria intel·lectual, moral i personal. La d'aquells que utilitzen un aparell conceptual allunyat de les seves autèntiques creences per aconseguir les seves finalitats. Pla i català, per donar moix per llebre -sempre els apleguen ja que mostren el llautó. Ara me'n record com els grans defensors de la llei de l'oferta i de la demanda -i de fer real a les lleis i a les institucions allò que és real al carrer- posaven el crit en el cel perquè a les zones turístiques de Mallorca proliferaven establiments sense cap rètol en castellà i sense treballadors amb coneixements d'aquest idioma. No havíem quedat que «nunca fue el español lengua de imposición sino de encuentro»?