Canviar el curs del torrent

Amb totes les esperances posades en el canvi de curs de les aigües del poder, sense recordar la fam de doblers i destrucció de territori que hi ha per aquí a partir del maig de l'any passat, ni tampoc pensant en l'existència d'un poder que fa bufar el vent de la destrucció de la llengua i cultura d'aquesta terra, al mateix temps que ho nega, hem de seguir pensant que sempre hi ha moments que sura la veritat, i que no es pot posar l'honorabilitat com a excusa. Quina honorabilitat es defensa quan no es vol reconèixer allò que ha passat? Quina honorabilitat queda si es premia l'obediència cega dels principals responsables?

Amb tots aquests precedents neix un nou dia i et disposes a fer el que havies previst un matí dels començaments de la primavera. Vas a fer unes gestions a una oficina privada i quan entres a l'edifici et trobes una persona d'una setantena d'anys, no massa acostumada a anar per dins ciutat, ja que es troba amb dificultats per manejar l'ascensor, cosa que et fa pensar que prové d'un poble qualsevol de Mallorca. Xerres amb ella i resulta que anam al mateix lloc. Allà trobam dues recepcionistes davant un ordinador cada una d'elles, i dues persones darrera el taulell, que esperen torn i van arreglant els seus assumptes. Tothom, els quatre, xerren en castellà. Nosaltres esperam, miram i escoltam. Quan ens toca a nosaltres jo li dic que li correspon a ella primer, i ja tenim aquella dona intentant donar-se a entendre a les recepcionistes amb un castellà que fa pena, es veu a deu llegües lluny que és ben mallorquina, però així i tot s'arriben a entendre no sense passar per unes bones dificultats. Després em toca a mi i intervenc, com hauria de ser natural, amb el meu dialecte mallorquí a una de les recepcionistes, i ella, oh miracle!, també m'hi contesta i mantenim la conversa sense cap problema. En un moment determinat ella necessita una explicació de la seva companya i resulta que l'altra també és catalanoparlant. És en aquest moment que jo em pos a pensar sobre què deu passar, perquè això ocorri així i no se m'acudeix altra explicació que per a aquelles dues al·lotes, navegar en castellà és seguir el curs del torrent i xerrar en mallorquí és anar a contracorrent.

En aquells moments pens en el director general de política lingüística (de les dues llengües oficials?, o de la que és més oficial?) que defensa televisions bilingües, per allò de la llengua oficial de l'Estat, i el tancament d'aquella ràdio, ara molt ben premiada, que no ens deixen escoltar per defensar no sé quina legalitat, quan és el mateix poder qui ha impedit que es pogués legalitzar.

Pensam que això és normal i que ja trobarem situacions millors, però a continuació entres en un lloc de reparacions d'utensilis de la llar. Em trob una oficinista que em xerra en castellà, però que m'entén. Després surt el tècnic principal i amo de la botiga, que igualment em xerra em castellà i també m'entén i això mateix passa amb un aprenent. L'anècdota arriba a esclatar quan al final de la conversa amb l'amo de la casa resulta que es posa a xerrar-me en mallorquí i no és que n'hagi après vivint aquí, sinó que és catalanoparlant de naixement.

Quan surt d'aquella botiga, pens amb el conseller Sr. Rodríguez que ha rebaixat el nivell de català per ser funcionari, però que ara premiarà amb vacances els qui tenguin un nivell superior. I si els el regalen com es vol fer amb els estudiants de 4t d'ESO? I quina llengua usen quan parlen amb les persones que acudeixen a resoldre els seus problemes, com aquella persona de 70 anys, els beneficiaris de les vacances?

I he pensat que malgrat per la península tenguin pretensions de canviar el curs dels rius, aquí no sé si serem capaços de canviar el curs del torrent.