TW
0

Teòricament, no hi ha realitat més diàfana que les xifres. Una xifra molt sovint se pot equiparar a una imatge; i ja sabem que una imatge val més que mil paraules. Certament, les xifres fredes després són manipulades i reinterpretades en profit propi, ara bé, això és la perversió de les xifres, i no les xifres considerades en si mateixes. Podíem llegir fa pocs dies en aquest mateix diari que a finals d'any les Illes Balears superaran el milió d'habitants. Podíem llegir fa encara manco dies que les Illes Balears són, amb el 13%, la comunitat de l'Estat amb major proporció d'estrangers. Podíem llegir fa més dies que la Conselleria d'Educació preveu la construcció en els pròxims anys de molts de centres. La nostra experiència personal ens assenyala, cada dia, la procedència dels nous empadronats als ajuntaments balears o la composició multinacional i multicultural de les aules de les nostres escoles. El creixement demogràfic de les Balears els darrers deu anys podria arribar a ser l'exemple paradigmàtic d'allò que és insostenible. No es tracta evidentment de potenciar sentiments perniciosos de xenofòbia o racisme. No es tracta de criminalitzar els de fora. Es tracta, sobretot, de mentalitzar el conjunt de la societat i, sobretot, la seva part més autòctona, que les coses no poden continuar igual. Quan sentim les declaracions d'alguns polítics del PP o quan sentim les declaracions d'alguns directius dels promotors i constructors, veiem que les xifres no deuen tenir l'efecte de demostració de la realitat que els hem atorgat. Totes les xifres indiquen un boom poblacional, i aquest boom poblacional òbviament ve acompanyat d'una sèrie de conseqüències ja conegudes: desenvolupament urbanístic (més habitatges), insuficiència d'infraestructures i equipaments, i descohesió social. Ara mateix aquestes famoses xifres semblen indicar que el sector de la construcció perd pes, es modera, i que el turisme experimenta una millora. Això hauria de ser celebrat amb cava, perquè aquesta és la tendència positiva de la nostra economia. Tanmateix, he observat que n'hi ha molts que enlloc de celebrar-ho opten pel condol. I més enllà d'aquesta actitud expressa, el que més ens podem trobar és una actitud farcida d'incoherències. Des de la dreta i els sectors empresarials es critica per escàs el creixement previst al Pla Territorial. Des de l'esquerra es critica per excessiu el creixement previst pel Pla Territorial. Lògicament utilitz els termes dretes i esquerres d'una manera col·loquial i de poca concreció pràctica. El que succeeix és que des de la dreta sempre es fa el discurs políticament correcte d'aposta per la protecció del territori, però aquest discurs mai el volen acompanyar de mesures reals; quan hi ha mesures reals (desclassificacions, baixada d'intensitats, reducció de possibles creixements) aleshores aquestes mesures no solen agradar a aquest bocí ideològic. El que succeeix és que des de l'esquerra sempre es fa el discurs interessat d'atribuir als altres desitjos especulatius i desenvolupistes, però aquest discurs molts de pics es veu acompanyat d'una gestió pràctica on molts d'ajuntaments governats per partits que es consideren d'esquerres enlloc d'acceptar les restriccions es posicionen a favor de més creixement. I que consti que molts d'aquests comportaments incoherents poden tenir justificació, perquè la vida és plena de contradiccions. Segurament un dels grans debats que té plantejat el nostre país continua essent, tot i que ja fa molt de temps que ho és, el tema del territori, si bé ara el debat no és tan en relació a la proliferació d'establiments turístics sinó en relació a un nou contingent humà. El Pla Territorial és una de les eines amb les què comptam per incidir sobre aquest debat. Més enllà però del Pla i de les eines, el punt cabdal per racionalitzar les coses és la mentalitat; mentre alguns polítics, molts empresaris i gran part de la societat continuïn instal·lats en la bondat de la mal anomenada balearització, no anirem pel bon camí. I les xifres són ben indicatives de quin camí estam recorrent.