TW
0

Entre l'any 2002 i el 2003 la població estrangera a les Balears va créixer amb 27.000 persones, superant en total les 126.500. Tot i que l'any passat va ser més moderada en arribada de nouvinguts, les xifres són més que preocupants per a una comunitat que lluita amb coratge i decisió per mantenir la seva llengua i personalitat. Quin projecte de país es pot dissenyar a partir d'aquest vertiginós canvi demogràfic? Com es pot aspirar a integrar aquesta gentada si fins ara no s'ha pogut aconseguir que les diferents allaus migratòries arribades de la Península es decideixin majoritàriament a aprendre la llengua pròpia de l'Arxipèlag? Si els poders públics, independentment del seu color polític, no actuen amb decisió, seran responsables de la pèrdua de la personalitat de les Balears de manera irremissible en un parell de generacions. Anam de cap envers una societat desintegrada, formada per segments que s'ignoren l'un a l'altre i sense cap distintiu cultural comú. Pot una comunitat amb uns fonaments tan dèbils aspirar a un futur convivencial digne de tal nom? Les Balears necessiten un pacte d'Estat en defensa dels valors propis. Cada partit s'ha de corresponsabilitzar en la tasca comuna de potenciar la principal llengua estatutària, començant per les seves pròpies files i fins a arribar a tots els àmbits socials on puguin arribar. I aquest pacte s'ha de fer palès a les institucions. Si no s'actua amb rapidesa i coratge, la desnaturalització serà irreversible. Dins el PP hi ha gent que veu la defensa de la llengua pròpia com un intent de deslegitimar el pensament conservador. Però s'equivoquen. Si la personalitat de les Balears s'esvaeix, i amb ella part del seu prestigi turístic, ells també en sortiran perjudicats, i molt més del que es pensen.

Què esperen els partits balears per articular aquest pacte d'Estat al voltant de la llengua i la cultura pròpies? Què esperen a deixar fora dels seus enfrontaments polítics el més important llegat dels avantpassats? Si en una qüestió tan essencial no es poden vèncer prejudicis, la derrota col·lectiva està servida. Quina empenta es pot demanar als ciutadans a l'hora de reclamar més recursos i competències a Madrid si aquí no som capaços de defensar els valors més preuats? Si aquesta allau d'estangers que arriba -com abans ho feren tantíssims peninsulars- no emprenen el camí de la integració, aquestes illes s'autocondemnen a ser terra colonitzada, espremuda i, quan convengui, abandonada.