TW
0

Encara només és un rum-rum entre alguns detacats membres del PP-balear de la Part Forana mallorquina, però dins aquest partit està a punt de prendre cos l'aposta pel gir autonomista, és a dir, deixar-se d'aznarismes i de mirar sempre cap el carrer Gènova de Madrid i de propiciar l'articulació d'una estratègia molt més centrada en les Balears. En el fons, és una situació semblant a la dels anys vuitanta, quan Gabriel Cañellas començà com a president defensant idees molt conservadores i fraguistes per, poc a poc, anar cercant un discurs i una estratègia pròpies, molt centrada en els interessos de les Balears. Així, mentre el PP estatal patia tot tipus de calamitats, com varen ser les caigudes de Manuel Fraga, Jorge Verstringe i Hernández Mancha, a les Balears el PP feia el seu camí i guanyava elecció rere elecció fins aconseguir desesperar els socialistes.

Ara la situació és diferent. La vella guàrdia dels vuitanta i primers noranta ja és història. Però els condicionants objectius no són gaire distints. Els caps més lúcids del PP-balear veuen clarament que Zapatero tindrà el suport del gruix de la Unió Europea, empipada per la subordinació d'Aznar a l'estratègia imperialista de Bush, i que hi pot haver PSOE per almanco vuit anys. Davant aquesta evidència, el PP-balear ha de saber fer el seu camí, defensar els valors illencs, inclosos la llengua, la cultura i, sobretot, el millor finançament possible. En definitiva, fer autonomisme, centrisme i mostrar-se com l'eix descrispador d'un societat empipada. Encara en privat, alguns dirigents ja parlen d'acabar amb el discurs quintacolunista i deixar l'Anchluss per als llibres d'història perquè, tanmanteix, bona part de la seva gent de base no entèn ni el preocupen aquestes dèries passades de rosca.

Convendria que Matas començàs a escoltar de bon de veres a aquesta gent per encapçalar i protagonitzar aquest canvi lògic i carregat de seny. El PP necessita recuperar aquella saviesa pagesa que tan important fou fa uns lustres per mantenir el poder.