Lligat i ben lligat?

Era menester estar bé dins el bessó de les coses per intuir que Rajoy pogués delegar tanta representativitat en Acebes i Zaplana. El nou organigrama sembla més dissenyat per un Aznar obsessionat per la tasca de refer una imatge d'honorabilitat que no per un Rajoy disposat a assumir errors com a passa prèvia a la refundació d'un partit amb vocació de centre. Aznar no ha volgut facilitar les coses a Rajoy. L'operació d'investir de tanta responsabilitat les persones que han posat la cara a una operació qualificada pels mateixos nord-americans d'«error en la gestió de l'atemptat», suggereix la voluntat de José María Aznar de continuar projectant-se en el partit amb el propòsit de perpetuar-hi la seva política agressiva i el seu estil esquerp. Un José María Aznar profundament ferit, que se sent ultratjat per l'opinió pública internacional i qüestionat per una majoria molt àmplia dels seus conciutadans, pot condicionar fatalment l'orientació i la imatge del PP. Qualsevol rehabilitació d'Aznar davant els que ara ja no confien en ell passaria per l'expressió d'una voluntat de deixar les mans lliures a Rajoy per reorganitzar el partit. Ara per ara, però, les expectatives són unes altres. Des de la cúpula del PP, el missatge és cada vegada més turbulent. L'inicial reconeixement sense reserves dels resultats electorals ha estat lleugerament matisat per una actitud susceptible de crear dubtes sobre la transparència inqüestionable de tot el procés que ha desposseït el partit de la majoria en el Congrés. L'estratègia no ha variat. Libération parla d'un Aznar «menteur seria», i en destaca tres moments estel·lars: la negació dels fets arran de la vaga general de juny de 2002, l'afer dePrestige i la guerra d'Iraq. El serial continua i el guió l'escriuen les mateixes persones que, per exemple, volen fer passar la retirada de les tropes espanyoles d'Iraq, no com una promesa electoral, sinó com una reacció d'entreguisme als terroristes, que els enfortirà: propagant aquesta versió dels fets, patrimonialitzarien la lluita antiterrorista i presentarien el futur govern de Rodríguez Zapatero com un govern dèbil, que deixaria desprotegits els espanyols davant l'amenaça terrorista. Etc. Ara la qüestió és saber si el dia a dia del partit anirà apartant Aznar del centre real de decisió i es possibilitarà la creació d'un nou estil de fer política. De moment, sembla que Aznar ho vol deixar tot lligat i ben lligat.