Sempre ho paguen els mateixos

No oblidarem mai que mentre a Madrid els quiròfans eren plens de gent, a les avingudes de Palma, alguns joves i jovenetes demanaven la pena de mort. El darrer que ho féu al mateix lloc fou Arconovaldo Bonacorsi l'any 1936 per entrar a can Mir i fer net de «rojos». Em contaren de petit que això s'evità gràcies al seny dels militars que vigilaven la presó i que amb una metralladora els barraven el pas. Gran part dels còmplices dels botxins convertits en víctimes fins al sarcasme: «mejor sería ahorcarlos en público» deixà anar un empleat de banca que parlava amb uns amics i que no em reparà. Aznar dugué Espanya a la guerra per mantenir el seu poder. Amb una tragèdia que el legitimàs fins i tot hauria quedat al govern. Això no s'ha materializat car ell és el responsable directe del que està passant.

Els dos-cents vots de silenci blanc, definitiu i injust han destapat de la manera més dramàtica les armes de destrucció massiva que Aznar cercava. A aquest 'pijos' que demanaven pena de mort, els importa realment la vida d'una sola persona que cada matí en tren se'n va a treballar sens falta? El fals mite de la lluita d'un Islam pobre contra un occident ric ja trobava qui li plantàs cara en el llibre-entrevista que féu fa un parell d'anys Cebrián a F. González: «El futuro no es lo que era» on l'expresident sostenia que la lluita és entre els poders de cada costat. Els 'pijos' de l'Islam lideren clarament això que se'n diu Al Qaeda. No són pas pobres i oprimits els que dissenyen el terror.

Ara que és compleix un any de la invasió de l'Iraq cal recordar els morts que se sumen cada dia en aquella regió, com cal recordar la patètica coordinació de tots els diaris el dia següent de l'inici dels bombardejos qualificant a les portades, el trio de les Açores, d'aliats». Per això, perquè els aliats de 1945 eren radicalment una altra cosa molt diferent, Bush ha perdut i ara corre a pressionar el nou govern espanyol a través d'un Blair definitivament acabat. Europa viu un malson a la vegada que rep l'oxigen del canvi. Al vell continent, emmig d'una crisi econòmica com la d'avui sol créixer l'extrema dreta arreu. A l'Estat espanyol es dóna una lliçó de democràcia i de maduresa política per part dels electors.

Dilluns vaig retirar del mostrador totes les novetats relacionades amb l'antic règim. Ara el PP d'Aznar ja és història.

Els ciutadans han decidit que la política l'han de fer els polítics. La política sempre serà l'art d'evitar les guerres i per això passat demà dissabte ens hem de trobar de bell nou a la plaça d'Espanya, pensant en els nostres morts de Madrid i amb la voluntat d'evitar més morts de persones innocents a tot el món