18/03/04 0:00
TW
0

Els canvis a la Unió Europea que impulsarà la victòria socialista a les eleccions del diumenge ja es començaven a veure ahir. Polònia anunciava que veia possibilitats per a un acord sobre la constitució europea després de mesos de negar-se a negociar. Els polonesos havien fet costat al govern de José María Aznar per bloquejar les negociacions sobre la constitució des de feia més de mig any. Sense Aznar els polonesos de cop s'han trobat tot sols, cosa que la resta d'estats de la UE, i sobretot la presidència irlandesa de la UE, no han tardat a remarcar. L'oposició de Polònia a tota negociació sobre el repartiment nou de poder en Consell en la nova UE ha durat poc més de 48 hores des que se sabé quin era el futur d'Aznar. Però el cas que reuní Madrid i Varsòvia en un mateix camp és un exemple de com funcionarà la política europea a partir de l'ampliació d'aquest estiu. La postura que adoptà Aznar, i la sintonia que fou capaç de crear amb el major país d'entre els nous membres de la UE, demostren que l'expansió de la UE obre moltes més possibilitats per a Espanya fer sentir la seva veu. El mateix cas és vàlid per a Itàlia, tan sovint l'altra gran exclosa del club d'alemanys, francesos i britànics que s'assignen el paper de pesos pesants de la UE.

Aznar no va tenir temps per demostrar per on pensava que acabaria la seva estratègia, si és que ho tengués pensat. Però en tot cas fou el primer intent de crear un aliatge de conveniència per rompre el monopoli polític del triumvirat que fins ara ha dominat a la UE. Ben segur no serà el darrer experiment d'aquest tipus. Està per veure, malgrat les bones intencions del nou govern de Zapatero, si Espanya tindrà assignat el paper de rebel, com Aznar semblava haver decidit, o si serà capac d'integrar-se en un grup capdavanter que participa del projecte europeu dels estats més poblats de la UE. La mesura de les aspiracions europeistes de Zapatero la tendrem amb els resultats de les negociacions sobre la constitució.