Conèixer la veritat...

Fet aquest preàmbul, però, no puc estar-me de comentar, si voleu de repetir, algunes de les obvietats que al llarg d'aquestes darreres hores, posteriors a la tragèdia, s'han suscitat en el si de la societat. Sabem que és molt d'hora per poder resoldre l'interrogant que a tots ens interessa esbrinar i que no és altre que l'autoria del magnicidi. Saber-ho, és cert, no mitigarà gens ni mica el dolor i la repulsa que tots sentim, ni aportarà un grau de condol major a les persones que han perdut éssers estimats en aquesta barbàrie, ni deixarà de ser menys condemnable aquesta acció terrorista. Ni tampoc possibilitarà que exculpem qualsevol organització terrorista pel fet que no hagi estat ella qui sigui la responsable de l'autoria. Però no deixa de ser cert que, especialment en aquestes circumstàncies que ens trobam, certs matisos són molt importants. Com ha dit n'Ibarretxe, tot reclamant saber tan aviat com sigui possible la veritat, la lectura política que se'n pot fer és diferent. I ho és perquè, hi hem assistit durant aquesta campanya electoral i ara no cal dir ni repetir allò que és més que conegut, hi ha hagut determinades forces polítiques que, seguint el seu esquema de tot val per aconseguir el poder, han instrumentalitzat el terrorisme per treure'n un rèdit electoral i han utilitzat la brunete mediàtica per estovar les consciències dels ciutadans.

Avui mateix, divendres, dia en què escric aquest article, part d'aquesta brunete mediàtica, com a mínim a primera hora del matí, no ha considerat, ni tan sols la possibilitat del dubte, a l'hora d'atribuir l'atemptat a ETA tot i a ser coneguda la suposada reivindicació d'un grup armat islàmic i tot conèixer-se alguns indicis que, a mesura que passen les hores i a l'abast de les informacions que tenim, poden fer decantar-se per aquesta segona opció: des de la suposada reivindicació, passant per la baixada generalitzada de totes les Borses, també la de Nova York, passant per l'increment de les mesures de seguretat a les principals capitals europees, especialment a escenaris semblants: estacions de metro i ferrocarril, i també als Estats Units. És cert que, a través de les webs d'internet, que s'han pogut seguir al llarg del matí del divendres hi ha hagut un canvi de matís per part d'aquesta Brunete. Ja no s'inculpava tan directament i sense el benefici del dubte ETA sinó que les opinions anaven en concordança una mica amb el canvi de matisos que des del Govern de l'Estat anaven sorgint. I que han motivat una intervenció del mateix Aznar, malgrat que des del mateix govern, Zaplana, unes hores abans encara insistia en l'argument unidireccional.

Si ells, el govern, en la seva anàlisi no vol donar gens de crèdit a les paraules d'Otegui, cosa que em sembla raonable, per a molta gent, que no comparteix la metodologia d'Otegui, és significativa la seva insistència a exculpar ETA, arribant al punt de participar ell mateix en les concentracions de condemna que s'han produït el migdia del divendres. També el diari Gara s'ha pronunciat en aquesta mateixa direcció. Aquest fet mai no s'havia produït, ni tan sols en els assassinats més a sang freda i commovedors que ha practicat l'organització terrorista basca. Potser no tenen crèdit però sí que poden tenir una significació. Pel bé de tothom i de la democràcia convendria aclarir tan aviat com sigui possible la veritat. Com a mínim que tants de dubtes i vacil·lacions per part del govern estatal no ens generin dubtes sobre les intervencions que du a terme. Que no ens facin crèixer la impressió que interessadament ens poden amagar o dosificar la informació per tal que la gent, en vísperes a una cita electoral, no pugui establir correlacions entre la participació en la guerra d'Irak i aquest brutal atemptat.