Diumenge qui ve toca anar a votar. Cadascun de nosaltres té el dret de posar una papereta dins l'urna per triar els seus representants al congrés i al senat. És un acte d'una gran transcendència que, sovint, hom realitza amb una certa frivolitat. Hi ha qui ho fa amb una reflexió mínima, deixant-se dur pel que li ha aconsellat qualcú en qui confia, però sense saber gaire bé per què ho fa. També hi ha qui vota per inèrcia, arrossegat per la peresa mental d'analitzar les propostes de cap altra opció política que no sigui aquella en la qual ha confiat d'ençà que va fer els devuit anys. Altres ho fan per la simpatia que els provoca un determinat candidat. El caire oposat és el dels qui trien la papereta que pensen que més mal pot fer al qui els cau antipàtic. També hi ha qui es planteja si el seu sufragi serà útil o no. Hi ha qui s'apunta al carro dels guanyadors, després de llegir les enquestes, mentre que d'altres es senten més atrets pels presumptes perdedors.
Jo pens que tots aquests plantejaments són equivocats. Malauradament no vivim en una democràcia directa que ens permeti participar a tots des de la primera línia de feina en la totalitat dels afers públics. La nostra és una democràcia representativa, en la qual cadascú de nosaltres atorga la seva confiança a qualcú perquè parli en nom nostre al parlament, allà on es dirimeixen els afers comuns que ens afecten a tots. I qui millor ho podrà fer no té perquè ser el que té el somriure més blanc, o el que segur que guanyarà, o el que segur que perdrà, o el que he votat sempre. Qui millor ho podrà fer és aquell el pensament del qual més s'assembli al nostre. Aquell que quan prengui la paraula al parlament digui el que diríem nosaltres si ho poguéssim dir.
Això és el que jo pens i, per tant, quan vot, ho faig a consciència, sense deixar-me dur ni poc ni gens per l'aritmètica electoral, per si votaré uns que ja tenen molts de vots o si en votaré un que per ventura no traurà ni un diputat. Tot això no té res a veure amb la representativitat electoral. Jo no em puc trair a mi mateix votant un que no m'agrada gaire perquè no guanyi un que no m'agrada gens. Si així ho fes tendria un representant que no em representa, ja que, en la majoria dels casos no actuaria al parlament com ho hauria fet jo si hi pogués anar directament. I això, cada vegada que ho constatàs, em produiria un gran desconhort. La fidelitat comença per la que hom es té a ell mateix.
Tammateix, el que cal tenir en compte és que per molt representativa que sigui la democràcia, sempre hi ha mecanismes d'actuació directa. Baldament jo estigui d'acord amb un noranta per cent del programa electoral d'una determinada formació política, puc no estar-hi amb l'altre deu per cent. I sempre tendré tot el meu dret de manifestar-ho. Els ciutadans, és ver que ens manifestam en el moment de votar, però això no pot implicar, de cap de les maneres, que quan haguem ficat la papereta dins l'urna, haguem de tornar-nos-en a casa nostra, tancar la boca i no provar de piular fins que hi torni a haver unes altres eleccions. Fins i tot si guanya qui jo he votat, és ben legítim que els faci saber que, malgrat estar d'acord amb molt del que fan, no hi estic amb tal o qual actuació. Així que, dilluns que ve, hagi guanyat qui hagi guanyat, si no hi ha cap força major que ho impedesqui, tornaré a acudir a la cita que tenc amb vosaltres, estimats lectors per exercir el meu dret democràtic de dir el que pens de tot plegat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.