TW
0

Es perd massa temps en la discussió d'enunciats. No interessa gaire la constatació dels fets. Entrem a la plana web del Govern de les Illes Balears. Està escrita en un correctíssim català estàndard, molt allunyat de les modalitats, si per elles entenem aquell l'idioma del primer discurs de Cañellas, amb més d'un milenar de faltes d'ortografia. Passem a la Pàgina del president. Ni la grafia, ni la morfologia ni la sintaxi no fan pudor de Pep Gonella. Continuem amb el Parlament de les Illes Balears. Revisem el programa electoral del PP, aquell on no es parlava per res d'una autopista entre Inca i Manacor. Molts de discursos. Electoralisme pur i dur. Els gonelles que no fan part de l'escola de n'Antoñita la fantástica deuen estar molt decebuts. O no són popperians. La realitat ha falsat totes les seves hipòtesis. No ens hauria d'estranyar res d'això. Ja han demostrat com apliquen el seu liberalisme a la llibertat dels pares per elegir la casta d'educació que volen per als seus fills. La primera i única actuació en aquest sentit ha estat la de l'Escola de Son Sardina. La resta: flatus voci.

On és la famosa televisió bilingüe? Una altra presa de pèl. Amb el seu vot, mantenen UM al govern del Consell de Mallorca. La institució subvenciona tots els «monstres» que ells denuncien: l'OCB, els Joves de Mallorca per la Llengua, la Universitat Catalana d'Estiu. Patètic. No tenen vergonya ni principis. Fins i tot aplaudeixen les mesures de Munar i de Rodríguez, que són dos exemples perfectes de discriminació positiva, el reconeixement que el catalanoparlant és en situació de desavantatge. Com es menja això amb l'«asfíxia catalanista?». Com expliquen que un Govern tan eficaç en la construcció de carreteres no hagi estat capaç de concretar les mesures educatives anunciades? Patètic. No els he escoltat ni llegit res sobre el manteniment de l'articulat lingüístic de la Llei «Sampol» de Comerç.

Patètic. Encara no he vist l'allau de denúncies -de les que valen, de les presentades formalment- de pares d'alumnes que avalin les seves tesis de l'opressió catalanista. Tot es redueix a pura i simple propaganda, a demagògia, a incompliment de compromisos insinuats. L'única realitat d'aquesta genteta -que no són el PP- és que, quan no reben benzina institucional, desapareixen. El país de què parlen tan sols existeix en la seva imaginació. No han estat mai capaços d'articular res de mínimament sòlid en la societat civil. La raó és ben senzilla: les plagues que planyen no són enlloc. Xerren, xerren, xerren i xerren i continuen xerrant. Si tenguessin una mica d'ètica haurien d'estar fent campanya per ASI. Ara que, qui sap?

Per ventura no són tan ingenus i tenen motivacions més sòlides, més tangibles, no tan idealistes.