Les aportacions de la demoscòpia recentment publicades (la que reflectia B. Picornell dilluns en aquest diari sobre el sondeig postelectoral del PSOE i el darrer número dels Quaderns Gadeso) donen més lluny sobre l'estratègia del PP analitzada en anteriors articles. Ajuden a entendre una mica més perquè perseguint l'excitació amb el català i el territori, que tenen importància social minoritària, vol aconseguir rèdits polítics. Ja es coneixia, o ho coneixien els partits i les persones que hagin pogut veure les enquestes que ha anat fent els últims anys el Govern balear (si bé és cert que les direccions dels partits procuren que no les coneguin ni els ciutadans ni tan sols els seus militants, però això és una altra qüestió), que el canvi social ha duit, si és que qualque vegada va ser diferent, que ni l'ecologisme (a l'enquesta: «medi ambient») ni el catalanisme («manca de promoció del català») es trobin entre els maldecaps dels ciutadans: només diuen que el contemplen com un problema el, respectivament, 6'6% i 0'2% dels enquestats. El que de veres interessa, amb percentatges clars, és l'habitatge (entorn del 20%), les carreteres (11%) i la feina (10%). No s'ha de prendre cada dada amb valor per si mateixa, sinó pel que donen en comparació als altres. El que importa, pel cas, és que tot allò que és ideològic (català i medi ambient, entre d'altres) es troba a ulls de la preocupació ciutadana molt, molt per sota del que és diguem-ne pràctic per a la vida quotidiana: carreteres, habitatge i feina. Pura lògica.
Per altra banda, tenim que políticament el valor electoral que tenen els dos partits nítidament identificables amb el català-catalanisme (PSM) i l'ecologisme (Verds) és molt petit: 8% i 3%, respectivament; mentre que l'altra que s'identifica una mica amb cada cosa i que aspira a recollir tot el que sigui i estigui ideològicament i políticament a l'esquerra del PSOE, com és EU, no té tampoc uns nivells de vot gaire importants: 5%. En tercer lloc coneixem (enquestes governamentals i el darrer Quadern Gadeso) que la ubicació ideològica que els ciutadans balears es donen a si mateixos és majoritàriament de centre i dreta: el 55% es considera així, mentre que només un 35% (Gadeso ho baixa al 25%) es reconeix d'esquerra i la resta no sap o no contesta. En quart lloc, el sondeig publicat dilluns detecta com quasi un 33% del vot del PSOE a Palma és castellanoparlant i que, professionalment, els sufragis que obté entre treballadors d'hoteleria i obrers és el 40% del seu total. Aquestes dades del perfil del votant socialista són únicament de Palma, però no fa cara que hagin de ser molt diferents a Eivissa, a tota la badia de Palma i, també, a molts municipis costaners d'economia totalment turística. És a dir que la societat balear és de centre-dreta, li preocupen qüestions pràctiques i no ideològiques (medi ambient o català, entre d'altres) i als partits més clarament marcats en aquest sentit els vota poquíssim. Tot això a la vista, és lògic pensar que per al gruix dels ciutadans de centre, i dreta, ni català ni territori siguin qüestions que els facin orientar el seu vot. Si, paral·lelament es té en compte que en sociologia política està enregistrada i estudiada una estratègia que consisteix a excitar, via mitjans de comunicació, que es parli sobretot d'allò que interessa a qui provoca, encara que sigui en contra d'ell sempre que no afecti el seu vot el que fa el PP (se'n diu «fixar l'agenda») adquireix ple significat. És el mateix que fa a tot Espanya i que a Balears «enriqueix» amb el català i el territori. Aconsegueix que es parli sobretot del que l'interessa i així irrita els que mai no seran una amenaça per a ell (PSM, EU, Verds i els seus suports socials) perquè el potencial creixement d'aquestes opcions sempre serà sobre un segment ideològic socialment minoritari i, a més i sobretot, el que farien seria bloquejar l'hipotètic augment del PSOE per l'esquerra; alhora que provoca que els socialistes perdin possibilitats de recuperar, o seguesquin perdent, el segment de vots desideologitzats als quals tot això del català i el territori no els preocupa, i sí en canvi les propostes del PP: més habitatge, més feina i més carreteres; sense comptar que el seu terç de vot abans perfilat pugui estar en perill. En fi, que per poc bé que li vagi al PP dia 14, ja se sap que continuarà fixant l'agenda pels pròxims anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.