També hi havia menorquins i eivissencs, però els quatre arreplegats de sempre eren més de la meitat dels mallorquins. És contra aquesta població que el Govern del Partit Popular durà endavant el seu projecte. Aquest escrit només intenta explicar que hi ha moltes maneres de comptar, i si la Policia Local en va comptabilitzar 45.000, segur que la xifra real estava entre 50.000 i 60.000. A partir d'aquí es pot anar fent l'anàlisi de la situació. Aquesta xifra que no somiaven ni els organitzadors ha fet canviar el cantet a les autoritats competents.
José María Rodríguez diu que no s'aturaran els seus projectes perquè «X» persones hagin sortit al carrer, però ja no parlen dels mateixos de sempre. Joan Flaquer explica que el 25 de maig hi va haver més gent que els va votar, perquè compara els seus votants amb els assistents a la manifestació; també farem aquests números però de manera inversa. Mabel Cabrer defensa que solucionaran el problema de les morts a la carretera. El temps s'encarregarà de desmentir-la, ja que a les autopistes també hi ha morts si no es compleixen les lleis vigents respecte a la velocitat i a la beguda d'alcohol. Què pensarà quan hi hagi accidents mortals a les noves autopistes? Unes carreteres amb uns bons desdoblaments també solucionen el problema dels accidents, en tots els aspectes en què són solucionables. Josep Lliteres diu que a Mallorca hi ha problemes de mobilitat i seguretat. I per què no es potencia el transport públic?
De totes maneres tots creuen que 50.000 persones són menys que les que es varen quedar a casa. Aquest és un dels principals arguments per tranquil·litzar-se, però haurien de saber que si es compten els infants que no es varen dur a la manifestació, generalment; els grans que hi anirien però ja no hi poden anar; els malalts; els que tenen altres obligacions o plans; els que es troben viatjant o estudiant a una altra part, i els que han de fer feina obligatòriament aquest dia, la xifra es pot multiplicar per dos o per tres, per tant, ja tendríem unes 100.000 o 150.000 persones que assistirien a la manifestació si hi hagués totes les condicions adequades. Si el senyor Flaquer comptabilitza tots els votants, també hem de comptabilitzar els votants de tots els partits que es varen presentar a les eleccions i que donaven suport a la manifestació. I, per tant, si exceptuam el PP, i UM, la resta de partits que poden aspirar a tenir representació a les eleccions, hi eren. I segurament també hi havia part dels seus votants, però en quedaren molts a casa, i estaven d'acord amb la manifestació i els seus objectius.
Però també hi havia gent que no va anar a votar, que es va abstenir, però que era a la manifestació i molts d'aquests també estaven d'acord amb els objectius de la manifestació i es varen quedar a casa. I del PP? Segurament n'hi havia més dels que es pensen a la manifestació i molts que es varen quedar a casa estan d'acord amb els objectius dels manifestants, encara que el motiu potser no sigui suficient per deixar de votar el partit. El que no es pot fer és desafiar la població i dir que Son Sardina vol el segon cinturó, pels vots que va tenir el PP i pels que tendrà a les pròximes eleccions i que si tota una escola fa una representació de la destrucció que s'ocasionarà a la contrada a través del Carnestoltes i la Rua, no es pot insultar el professorat i acusar-los de manipuladors, com s'està fent amb massa freqüència en aquests darrers temps d'involució. Això només ho fan personatges indignes. No es pot tensar tant la corda...
El que sí se sap és que si se sumen totes aquestes franges de població, és ben segur que resulta majoria absoluta de mallorquins que troben que el creixement poblacional ha tocat sostre, el creixement turístic també, i que si aquest creixement continu no s'atura, d'aquí a una sèrie d'anys, les persones normals i corrents no podran viure a aquesta Illa. Amb setanta o vuitanta anys s'haurà passat de l'illa de la Calma a l'illa de l'Exasperació. El qui cregui que la meva anàlisi està molt enfora de la realitat, que faci un estudi estadístic rigorós i s'endurà una bona sorpresa.
Bartomeu Vicens diu que per una manifestació no es poden deixar perdre els doblers de Madrid. Ja hi tornam a esser! És que no s'han de perdre, és que s'han d'invertir a millorar la xarxa viària i a resoldre els problemes del transport i el desplaçament, però s'han d'invertir sense destruir. S'ha d'utilitzar el diàleg i s'han d'estudiar totes les possibles solucions. No es va enlloc, repetint les paraules: programa! programa! programa!, sinó diàleg!, diàleg! i diàleg!, i més si s'avalua que la gent que està d'acord amb els objectius de la manifestació representen més de la meitat de la població de Mallorca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.