Qüestió de doblers

El coneixement que es té dels polítics no significa reconeixement. Només és una xifra estadística que delata els anys en els papers i l'aprofitament que la personalitat del personatge n'ha fet d'aquesta permanència. Per això, dades a la mà, puc afirmar que el senyor Antich és més conegut que la senyora Salom i no esperar que en aquesta afirmació s'hi vegi res personal. També, dades a la mà, sabem que en les eleccions generals els candidats locals tenen poca rellevància i la seva cuita particular de vots és molt limitada. Limitada, però existent. Aquesta recollida personal per damunt de sigles i de números 1 a Madrid és un dels argument que s'utilitzà per dur l'expresident al cap de la llista. Segur que hi ha més arguments i de més pes, però si qualque candidat socialista hi afegia vots als de ZP, aquest era l'algaidí. O això deien. Ara, la realitat és que el candidat més conegut pot no aprofitar aquest avantatge per culpa de les limitacions de pressupost. Veurem tanques de la senyores Salom i Ramon i del senyor Lliteres, cap dels quals diuen gaire més que les seves sigles o els seus caps de partit, però no del senyor Antich: no hi ha duros. Així les coses, serà un esforç a l'antiga incrementar els resultats del 2000. Mercats, casa a casa, cada vot s'ha de fer a la distància curta. No es veu el partit massa enravenat per multiplicar aquest recurs i superar les limitacions econòmiques. I no sé si la desenravenada els ve per les perspectives globals, per les autonòmiques o pel caïnisme entre ells, marca de la casa. Se senten remors sobre agreujats que esperen la nit del 14 de març per llençar els ullals al coll de ZP, allà mateix, en el carrer Ferraz. No m'estranyaria que, en el carrer del Miracle, n'hi hagi que ja esmolen les ungles.

El cas és que hi trob pocs motius per votar ePSOE -i la manca de lleialtat als seus no n'és un-, però no en trob cap per depositar el vot aPP -i la canina fidelitat al líder fa desaparèixer el que se'm pogués ocórrer-. Així les coses, el millor argument per anar a votar és per la higiènica alternança. A més, després de saber que el descobriment inicial del cas Fabra -el president de la Diputació de Castelló que sembla amagar negocis i favors- podria ser una estella de la lluita d'aquells que actuen fidels al líder, però només si guanya, m'imagín el divertiment que ens espera si perden. En la despietada lluita entre el senyor Zaplana i el seu successor, Francesc Camps, pel control d'una comunitat de creixement econòmic exponencial -molt d'ell lligat a l'urbanisme-, sembla que als partidaris d'aquest darrer, com el senyor Fabra, els passen coses rares. Pel que es diu, després del 14 de març poden sortir més brutors si tothom no surt content i apareixerien explicacions a enriquiments sobtats i mangarrufes vàries. Higiene, només higiene de l'alternança.