Bartomeu Picornell17/02/04 0:00
TW
0

Dissabte, el Govern aconseguí treure al carrer milers de persones. Ecrispòmetre indica que s'ha arribat molt enfora: de la depressió a l'exasperació. Un èxit més. Resulta, si més no, curiosa la insistència d'alguns dirigents conservadors en l'obvietat que la legitimitat del seu poder emana del vot i que, per tant, no és qüestionable pel nombre de persones que assisteixin a una manifestació. És ben possible que la majoria dels ciutadans vulguin un segon cinturó, però també ho és que la majoria no vulgui aquest segon cinturó. No val la pena perdre el temps amb la discussió sobre si la gent exigeix una autopista entre Manacor i Palma, però allò ben segur és que el programa del PP no parlava per res d'una autopista Manacor-Inca-Palma. No crec que ni n'Antoñita la fantástica fos capaç de discutir que ASI va perdre estrepitosament les eleccions, tot i que sembla que algun assessor del Govern, de la línia de n'Antoñita la fantástica, vol que l'Executiu actuï com si els de Rabasco tenguessin majoria absoluta i els conservadors haguessin de renegar de la tradició que els ha convertit en el partit més important de les Balears. Tan sols una persona amb la mateixa mentalitat podria pressionar el Consolat perquè impulsàs mesures que contravenen la Llei Orgànica de Qualitat de l'Educació, aprovada per Pilar del Castillo, amb manifestacions de menyspreu als consells escolars.

Només un boig no recordaria Francesc Fiol que la seva obligació és defensar la comunitat educativa -alumnes, pares i professors- de l'escola de Son Sardina i que, si s'ha injuriat o calumniat el centre, ell ha d'interposar la pertinent querella criminal. És el mateix Fiol que hauria d'estirar les orelles a Miquel Melià, quan, en lloc de dedicar-se a les seves tasques, qüestiona la feina dels mestres, funcionaris de la Conselleria de què ell fa part. És necessari no tocar de peus a terra per ignorar que la immensa majoria dels pares i mares amb infants en els primers trams educatius estan molt satisfets i orgullosos de l'executòria dels professionals que es fan càrrec de l'educació dels seus fills. Per tant, s'hauria de ser un tronat per creure que es produiran enfrontaments entre pares i mestres i que el Govern apareixerà com el defensor dels primers. Servidor intueix que si la percepció d'agressió s'estén els pares i les mares es posaran al costat dels mestres. Però, continuem. Quina casta de geni i amb quines retribucions pot suggerir el Govern una bajanada tan gran com el projecte de televisió autonòmica sense caure en el detall que el PP és en minoria al consell d'administració de l'Ens? L'oposició política encara no s'ha recuperat dels resultats del 25-M. No obstant això, les persones raonables del PP saben que no serà sempre així i que, quan les coses canviïn, tanta ferida innecessària i tant de ridícul per força passaran factura. La filtració d'enquestes que vendrien a demostrar el suport a les polítiques practicades només pot ser la prova d'una inseguretat i d'un nerviosisme creixent. Un Govern o un partit, segur d'ell mateix, no ha recórrer a segons què.