La darrera batalla de Prodi

Quan li queden pocs mesos per estar al despatx de Brussel·les, i quan hauria d'estar pensant en el seu futur polític a Itàlia, el president de la Comissió Europea ha decidit fer un darrer intent per deixar la seva marca sobre algun aspecte del futur de la UE. Ha ignorat els crítics, que diuen que no té dret a fer gran cosa ara, gairebé en període electoral europeu, ja que tot el que faci podria fermar les mans als que li prenguin la cadira després de les eleccions de l'estiu. I així avui presenta un projecte per augmentar el pressupost de la UE durant els propers vuit anys. Romano Prodi té entre cella i cella que ell és el més ben situat per forçar una decisió en aquesta àrea. El seu successor ben segur haurà d'escoltar el que dicten alguns governs nacionals d'Europa sobre el pressupost si vol guanyar-se el lloc de feina. Prodi, a aquestes altures, no és subjecte a aquestes pressions. Per tant, proposa un pressupost que és el contrari del que demanaven sis dels estats de la UE el desembre passat. Alemanya, França, el Regne Unit, Holanda i altres varen dir que el pressupost de la UE s'hauria de reduir a un 1% del producte interior brut del bloc. El motiu per reduir el pressupost és que Europa passa un mal moment econòmic i que cap dels estats membres no té doblers que sobrin. Però Prodi fa comptes dir avui que hem de dedicar més doblers a Europa, sobretot a l'est d'Europa. Tots els països de l'est que entren a la UE el dia 1 de maig, junts tenen una economia que equival a un 5% del pes econòmic de la UE. Una economia, entre tots, com la de Bèlgica o la d'Holanda. Si no hi invertim molts diners, segons Prodi, aquests estats mai no podran arribar al nostre nivell, i l'expansió no tendrà sentit. Prodi proposa augmentar el pressupost europeu fins al màxim permès pels tractats europeus, un 1,24% del producte interior brut. Aquesta batalla Prodi s'estima més tenir-la ara, que la Comissió encara la podria guanyar, més que deixar-la pels que vendran darrere. Els europeus de l'est, i potser nosaltres, li haurem d'agrair que tengui aquesta fe en el projecte europeu que els nostres governs no tenen.