Menyspreu

Amb una cosa tenen raó els bisbes: si les dones es resignassin al paper de subalternes, tal com les tracten en l'escalafó eclesiàstic, les probabilitats de «rebre» es reduirien a la mala sort de ser pel mig el dia que el sant cònjuge dugui una gatera perdonable o un estrès comprensible (pastoralment parlant). L'home primitiu no tindria necessitat de demostrar a hòsties la seva incomoditat en tractar un igual (o superior) ni la seva por a perdre el que amb mitges veritats aconseguí (en el més sincers dels casos). Les seqüeles de la revolució sexua-segons els bisbes, acabada; segons la resta, començada i gràcies- condueixen a unes noves relacions entre la parella que encara no s'ensenyen a les escoles comandades per aquests martells d'heretges ben alimentats. A la resta, fa anys que s'intenta un discurs d'igualtat que topa amb la realitat d'una publicitat on la dona és un valor afegit a la mercaderia, d'una moda on prima el cos al cap i d'un model de societat on qui no té més és un fracassat. Però contra això no s'han sentit les porprades veus, que pretenen exportar la seva pràctica discriminatòria a una escola que ePP els ha cedit en usdefruit. Però em queda un dubte: si les mortes s'ho mereixien, per ser unes llibertines sexuals, van al cel o l'assassinat és, en aquest cas, una espècie d'execrable suïcidi.

Encara ens falta saber per quins set sous el desdoblament de la carretera Palma-Manacor, acceptat per totes les forces parlamentàries, inclosos els nacionals, no ha d'entrar en el famós Conveni de Carreteres de finançament estatal. Voldríem saber si la mida del sedàs per on s'escolen els nostres doblers a Madrid s'assembla als genitals de qualcú i és per ells per on passen unes carreteres i no unes altres. Al llarg de quatre anys d'excepcionalitat progressista se'ns ha fet creure que els doblers no arribaven perquè el model de carretera proposat per rojos era insegur i inacceptable pels que creen dogma de fe. Ara, un altre model, acceptat per tothom, ha de ser finançat a compte dels pressuposts del Consell amb una fórmula on hi guanya tothom llevat de noltros. He arribat a un punt on, malgrat participar dels moviments contra la destrucció de Mallorca, sé del cert que aquesta no s'aturarà: es faran les autovies per on no hi poden anar ni tractors ni turistes que cerquin l'illa que els hi venen als catàlegs, perquè han de créixer els rendibles nuclis urbans i els sucosos polígons que els envolten. M'estic preparant per viure amb això i no em ve de nou el menyspreu del senyor Matas a qui pensa diferent, perquè no es nou. Ara bé, aquesta negativa a finançar la infraestructura que volen tots els representants de tots els mallorquins, em sembla un insult de don Jaume, una mostra del menyspreu que sent pels illencs: pels que el contradiuen, perquè no li agrada, i pels que el voten, perquè el condemnen al provincianisme.