Aparicions

Podem creure en miracles però no en les casualitats que assoleixen l'estatus de norma. Perquè cadascú és l'amo de la seva subjectivitat, però hi ha subjectivitats que exigeixen un descomunal exercici de credulitat, impossible de fer sense els sentits seriosament distorsionats pel dogma o per la conveniència. Llavonces, si qualcú, per voluntat o per limitació, decideix convertir en obra de l'atzar l'evidència d'una intervenció convenient, és el seu problema, i mai millor dit. No és qüestió de negar els drets a la credulitat o a la innocència, sinó de reivindicar el propi al dubte o, com a mínim, a la sospita. Totes aquestes reiteracions, en un país civilitzat, servirien per reivindicar el dret a la investigació pública, a la recerca de la veritat o a l'exercici del control mutu entre els diversos poders de l'Estat. Però això seria en un país civilitzat. Aquí, ens hem de conformar a escriure entre línies que no creim en casualitats i ens estranya l'aparició de trànsfugues a l'Assemblea de Madrid, quan la dreta era al límit de passar a l'oposició, de visites papals, quan la dreta se sabia perdedora, d'informacions secretes, quan la dreta tenia dubtes de la seva victòria, de xifres «oficials» o d'estadístiques empresarials sense control científic, quan la dreta va mancada d'arguments, de buits o cegueses legals, quan la dreta és a punt de ser engrunada en un delicte... Fins i tot, i perdonau-me la finta, m'inunda de sospites el lliure vessament d'informació sobre les mangarrufes del senyor Cascos, ara, precisament, que qualcú allunyat de beateria opusdesiana podia fer nosa a una dreta que ja es mostra «sense complexos» (de veres Fomento és l'únic departament que compra l'art que li passa per l'arc de triomf?).

Per tot això, i per més que hi podeu afegir de la vostra cuita, em repugna aquesta utilització de tots els ressorts de l'Estat al servei d'una idea: que res ha d'interferir l'enriquiment fàcil dels de sempre. Per tal que aquest exercici de cobdícia no tengui ni límits ni normes, res millor que dominar la informació en tots els vessants que afecten la majoria, des detelediario fins a l'homilia passant per l'arenga del patró. I no és que amb la descafeïnada socialdemocràcia no hi hagi enriquiment o que la transparència impedeix el creixement econòmic, no: que en altres països hi ha evidències del contrari. Però la nostra dreta és caciquii no l'interessa l'esforç de la competitivitat que requereixi formació. La construcció i els serveis sense qualificació destaquen en la nostra economia mentre la indústria perd llocs de feina cada dia. Hi ha por a deixar de fer por i pànic al fet que la gent no es mogui pel pànic. Res millor que atrofiar la societat del coneixement i deixar la preparació per a les minories. Per això són demoníacs els esquerrans, encara que treballin per fer més eficaç el mercat. Per això totes les forces contra ells són poques, perquè trasbalsen l'equilibri basat en el desconeixement i la submissió.