L'oposició en bloc demanà ahir indignada explicacions al Govern Aznar sobre el suposat espionatge al qual fou sotmès el conseller en cap de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, per part del Centre Nacional d'Intel·ligència en la seva conversa amb membres d'ETA. Fins i tot el portaveu del PNB, Iñaki Anasagasti, arribà a comparar aquest espionatge amb el cas Watergate, i recordà que el cap del CNI, Jorge Dezcallar, es comprometé públicament a no investigar polítics democràtics. Com era d'esperar, i a poques setmanes de la convocatòria electoral, aquests fets poden produir un gran rebombori mediàtic a curt termini, però a la pràctica befecien el Govern del PP perquè Carod parteix, la Generalitat està en crisi i Zapatero no surt d'un problema per entrar dins un altre. És precís recordar què passà el maig: l'esquerra guanyà les eleccions autonòmiques a Madrid, però misteriosament aparegueren dos trànsfugues del PSOE abans que es constituís l'Assemblea. L'escàndol acabà amb noves eleccions i amb la victòria del PP. I a la passada tardor l'esquerra arribà al poder a Catalunya gràcies al suport dels independentistes d'ERC, la qual cosa produí una gran irritiació en cercles conservadors de Madrid. Però tampoc no s'ha estorbat l'escàndol. Mentrestant, l'oposició mira cap als serveis d'Intel·ligència i la seva hipotètica utilització per Moncloa. És un terreny relliscós, tant com els ridículs progressistes en els darrers temps.