Lmrabet, RSF...

Costa més rebre una bona notícia sobre periodisme que tenir informació puntual del ral·li marcià del totterreny de la Nasa Spirit, però l'última setmana n'hem acumulat un parell. La primera: la promesa del periodista alliberat Ali Lmrabet de resistir des del mateix Marroc per la llibertat d'expressió després de més de set mesos a la presó de Salé, amb dues vagues de fam incloses. «Podem tenir una democràcia moderna amb monarquia i un rei que regni i governi i la garenteixi. Mentrestant, suportaré els serveis secrets que em segueixen i desafiaré la presó de nou si cal. Estimo el Marroc». Això és una declaració d'amor! Director de dos setmanaris satírics clausurats -Demain Magazin i Douman- pel govern marroquí per un article que li va suposar una condemna de tres anys de presó, Lmrabet (Rabat, 44 anys) no vol desaprofitar la força de la pressió internacional i anuncia una nova publicació: Après Demain, nom suggerit pel dibuixant Plantu, de Le Monde. Una pressió amb clamoroses absències: Chirac i Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí que ja va ser criticat a França arran de l'aparició de la novel·la Una absència enlluernadora de llum (Empúries, 2001). La segona bona notícia: Reporters sans Frontières (RSF) ha fet públic l'informe «Dos assassinats per una mentida», del periodista Jean Paul Mari (Le Nouvel Observateur), sobre els periodistes José Couso (Tele 5) i Taras Protsyuk (Reuters) -morts el 8 d'abril del 2003 a Bagdad- en que s'acusa l'Estat Major dels EUA i el Govern de Bush de cometre «negligència criminal» en no informar les tropes que ocuparen Iraq que l'hotel Palestina de Bagdad era ocupat per periodistes. RSF anuncia que exercirà l'acusació popular en la causa. Molta sort a tots!