Feia estona que no bresquejava pels jardins d'altri, a la usança de com ho feia -sempre guardant les respectuoses distàncies- Adolfo Bioy Casares, en els seus De jardines ajenos. Tant li era recollir un escrit de la paret, una conversa, una lletra d'una cançó, com una cita erudita o escatològica, fugint del clàssic llibre d'aforismes, sempre pretenciosos. Vegeu unes mostres seves. D'un recull d'epitafis, per dos torts: «Yacen juntos, aquí abajo, / De Iturriaga y Piñero los despojos. / No dieron a la muerte gran trabajo, / pues sólo tuvo que cerrar dos ojos». Graffitti en un urinari de Buenos Aires: «Por leer estos garabatos se está meando los zapatos». Curiós avís en un butlletí d'una Església Catòlica: «Nadie ha visto a Dios, excepto su hijo único, que está en su seno». Diàleg de Jorge L. Borges amb un taxista. Borges: «No puc llegir, som cec». Taxista: «No pot llegir res?». Borges: «No. Res». Taxista: «Ni tan sols els diaris?». Fins aquí Bioy; el que ve ara serà més xarequet.
Escoltat a una conferència de Baltasar Porcel sobre Josep Pla: «Pla tenia un detector d'imbècils». Res a veure amb l'anterior, però, Unamuno afirmava: «Me cago en la electricidad» i A. Machado: «El cine aburrirá las masas», són de la col·lecció de les premonicions dels intel·lectuals. Del llibre Per què els homes menteixen i les dones ploren: «...els homes fan una mitjana de sis pets diaris, gas a bastament per inflar un baló. Les dones fan una mitjana de set pets diaris. La principal causa de l'excés de gasos és parlar massa i parlar mentre es menja. L'any 1956 Bernard Clemmens, a Londres, va aconseguir fer un pet de dos minuts i quaranta-dos segons».
A un combat de glosadors, a Manacor, un recita una glosa molt coneguda («Vós que sou empeltador / i vos n'enteneu de mudes / empeltau-vos sa perdiu / i si aferra en tendreu dues»), li contesta l'amo en Toni de Son Lei: «Què faràs amb dues eines ? / Ell no podràs caminar! / Si amb una t'hi veus amb feines, / amb dues te travaràs».
El pare de Carlos Barral, a una entrevista, contava que de nin li ensenyaren que havíem vengut a aquest món a alabar Déu nostre Senyor, cosa que, de més grandet, vegé que no era exactament així, sempre deia: «Jo he vengut a aquest món per estar de vacances». A Felanitx li deien «El carreró de les merdes», perquè era un carreró estret i fosc i tothom hi anava a pixar i a cagar: «Un dia en Toni G. berenava de botifarró enmig de dues llesques de pa, i al carreró de les merdes hi afina un bugarro de merda, que pareixia el botifarró que se menjava. L'agafa i el col·loca dins el pa, de tal manera que tot pareixia u. Entra dins el cafè i en Joan P. li diu, Ala, quin botifarronarro! Què en vols? Idò jas! Aquell agafa un ganivet i talla, just ben just, per on començava el bugarrot de merda que havia agafat del carreró. Aquell mossega i troba fluix i aromàtic... i Vatuadell això és merda! I, escup que t'escup, l'encalçà per tot Felanitx. Un dia, de per darrere, l'afitorà i quasi el mata» ( La me va contar un pintor felanitxer).
Un altre felanitxer, n'«M.F.», em comentava, sopant de «boquers» fregits: «Estava magre, però magre i li vaig fer no sé quantes vegades. Vaig recordar sempre allò que deia ma mare: que la carn més gustosa és la de prop dels ossos». Per cloure el racó felanitxer d'aquests jardins d'altri, les darreres lletres d'Els somnis de Miquel Bauçà: «Voler entendre-ho, tot i tot és indici d'estultícia, la més dura que existeix...».
No ho deu pensar així el personatge que segueix. De les frases cèlebres de George Bush, citades a un article d'Umberto Eco: «No és la contaminació el que amenaça el medi ambient sinó la impuresa de l'aigua i de l'aire» (8-01-01). «Estam a favor de treballar amb ambdues parts per dur el nivell del terror a un nivell acceptable per a ambdues parts» (2-10-01). «Vostès també tenen negres?». Ho demanava al president de Brasil F. Cardoso (20.04-02).
Enrique Linch critica al suplement «Babelia» d'El País el llibre Rastros Kármicos d'E. Weinberger: «...Otra cosa es que el lector participe de la típica 'espiritualidad' sin trascendencia de la cultura 'new age'. Si fuera éste el caso, el libro es muy recomendable: por una vez se despliegan toda suerte de esoterismos sin hacer intervenir a los extraterrestres».
Jordi Benito (artista conceptual): «Complexitat més anticipació igual a incertesa més acció». Ho deu haver consultat amb Jacques Derrida?
Descripció del pintor Jean-Baptiste-Camille Corot (1796-1875), feta per un propietari d'una casa molt famosa de subhastes: «Pintà uns mil quadres, dels quals dos mil són als Estats Units».
No cal fugir, en aquests jardins d'altri, dels aforismes clàssics, però no val abusar-ne. Abraham Lincoln: «Déu té preferència per la gent normal; per això en va fer tants». Epicur: «Retira't dins tu mateix, sobretot quan necessitis companyia».
He trobat dues anotacions fetes en un torcaboques de bar, una molt clara -«Más mató el jamón, que la santa Inquisición»- premonició de la fatalitat del colesterol, i una altra que no entenc molt bé el que posa, entre gotes de cafè, pareix que diu Pere Rovira, la trob enginyosa i inquietant: «Probablement el teu millor amic o amiga, no és el teu millor amic o amiga».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.