Menjar la moral al PSOE

De moment l'única enquesta que se coneix amb, diguem-ne, cara i ulls és la del Centre d'Investigacions Socials (CIS) que atorga uns tres punts d'avantatge, en el conjunt nacional, al PP sobre el PSOE. Els rumors, en canvi, augmenten ostensiblement la diferència. Pel que fa a tot Espanya, parlen de l'existència d'almanco una enquesta del PP que seria tan bona, tant, que no la volen ni treure i que donaria als conservadors uns dotze o, segons les fonts, fins a tretze punts per sobre del socialistes i, el que és pitjor per al PSOE, que prop d'un terç dels seus votants del 2000 estan tan profundament decebuts de Zapatero que s'estarien plantejant la possibilitat de no votar-lo. És possible que aquesta sigui la mateixa que a Balears se dóna per existent: la que atorgaria al PP illenc una espectacular intenció de vot de fins el 57%. El degoteig de filtracions d'aquestes dades persegueix un objectiu polític evident. Per una banda van deixant caure la irreversibilitat de la victòria conservadora i, per l'altra, sibil·linament apareixen just en el temps en què el PSOE ha pactat amb ERC a Catalunya; és a dir, que el missatge és que si ja són tan dolentes abans de la «traïció» dels socialistes, el pacte de Catalunya, pitjors seran a la pròxima onada, i que, sobretot, a dos mesos de les eleccions, tot el peix està venut. D'això se'n diu, en termes militars, minar la moral de combat de l'enemic. La pràctica desaparició dels líders socialistes nacionals des de passat el pont de la Constitució fins a les festes no ajuda gens a contrarestar l'hàbil estratègia conservadora. Al contrari, més aviat el que han fet és multiplicar els seus efectes: la referència del PSOE que s'ha vist aquestes setmanes és Pasqual Maragall, quan justament ell és l'excusa que usa el PP contra el PSOE. No se comprèn què fan, o on són, els Zapatero i companyia. Des del pont del 6 al 8, tot el poderós PP (Govern, mitjans, partits, governs regionals com el valencià i balear...) els donen matraca i ells, pel que no se veu ni se sent, és com si estiguessin de vacances. Incomprensible actitud quan queden dos mesos i busques per a les eleccions.

A Balears se segueix la mateixa estratègia de destrucció de la moral de les bases del PSOE. Amb dos elements afegits que, encara més, afavoreixen el PP. Per una banda, els problemes interns dels socialistes que han desembocat amb la, comprensible humanament però que políticament és pólvora per als conservadors, candidatura de Francesc Antich, que serà usada pel PP com a mostra de la «incapacitat» dels socialistes. Per altra banda, l'existència de la coalició d'esquerra li va perfecte, al PP. Naturalment això no és responsabilitat dels de l'aliança, però objectivament és el millor que els podia passar als conservadors. Primer perquè com que el PP sap que se quedarà amb el cinc diputats que ja té (és pràcticament impossible, per matemàtica electoral, que en faci sis), que el PSOE en té segurs dos i atès l'augment de 7 a 8 escons que triam a Balears, aleshores l'escó en dansa se'l disputaran a mort els d'esquerra, la qual cosa emprarà el PP com a mostra que ells són els únics seriosos i tranquils mentre que els esquerrans se maten per una cadira. Per altra banda, la simple possibilitat numèrica, que hi és, que la coalició li impedesqui al PSOE obtenir el tercer diputat, dóna al PP un argument perfecte per venir a dir que el seu triomf és indubtable i que l'única incògnita és si els «inútils» socialistes seran menjats en part pels «radicals» de la coalició o no, simple possibilitat que abona més l'estratègia de demostrar la «incapacitat» socialista. Tot plegat té l'objectiu de desanimar encara més els votants socialistes. Si davant aquesta evident campanya no s'entén que la direcció del PSOE nacional no reaccioni, encara manco se comprèn a Balears, on la seva situació és bastant més perillosa, perquè si la coalició fes el diputat, el PSOE hauria caigut en un pou sense fons. Però l'estratègia va fent, setmana rera setmana, i el PSOE... doncs, encara no se sap.