Metro Goldwyn Matas presenta: «Un dia de fúria II»

Han passat tres anys des que James Kills va tornar al poder. Per donar exemple i demostrar que l'autovia Manacor-Inca era necessària se n'ha anat a viure a un palauet estil pseudoteutomallorquí a Sant Llorenç des Cardassar. El dia que la nova autopista s'obri al públic, en James somriu malèvolament quan el cotxe oficial avança el tren. El ferrocarril ha estat reconvertit en el Dragon Kahn insular: les seves esses i sotracs provocats per la manca de manteniment només són aptes per a suïcides i ecologistes rondinaires. El viatge en cotxe, en canvi, és deliciós. L'asfalt nou fa que l'Audi presidencial llisqui suaument sense fer a penes remor. En sortir d'Inca, però, comencen els problemes. El carril de més que s'ha afegit no basta per absorbir la gran afluència de vehicles que registra l'autopista d'Inca a Palma aquell dia. El president es torba una hora i mitja de més, i en arribar a Palau fa una roda de premsa afirmant que el problema es deu a la impaciència dels ciutadans per inaugurar aquest prodigi de la geometria: «La distància més curta entre dos punts ha deixat de ser la línia recta. Avui hem viscut l'excepció que confirma aquesta màxima que jo i na Mary A. hem elucubrat». Però les previsions de James Kills no es compleixen. Matí rera matí ha de patir cues per arribar al centre de Palma. Lluny de rendir-se, el president continua viatjant per la via estrella del seu pla de carreteres patint retencions cada dia pitjors. El president desenvolupa la malaltia del passatger estressat i comença a patir insomni. Quan aconsegueix aclucar els ulls sempre somnia el mateix: dins el cotxe oficial parla pel mòbil per confirmar que, com cada matí, anul·lin tots els actes que hi havia previstos a la seva agenda. Mentres, l'avança un tren que, sardònic, li treu la llengua i se'n riu. En James desperta. S'havia quedat adormit enmig de la retenció diària. Baixa del cotxe. En Tomeu, el conductor oficial, veu pel retrovisor com el president treu un bat de beisbol del malater. A continuació comença a atacar tots els vehicles que té al voltant cridant desesperat: «N'estic fart de retencions! Anau en transport públic! Aquesta autopista és meva, meva!!». El president fuig corrensos i apareix a un camp de golf amb una metralleta. Uns alemanys golfistes comencen a tremolar: No ho sabeu, guirufos, que no tenim aigo en aquesta illa!!? Golf? branca vos donaré jo si no fugiu d'aquí!! Un mallorquí vestit de Tiger Woods se li acosta: sr. Kills, els està espantant, que són turisme de qualitat. Ja ho sé! Vénen a Mallorca a tirar pilotetes d'or dins forats! Voleu forats!!? Jau forats, ha, ha, ha... Els trets impacten damunt la gespa. Tres dels quatre golfistes alemanys pateixen un infart. Kills fuig de nou i atraca una drogueria per anar a fer pintades a favor dels parcs naturals. Mentrestant, la notícia ha arribat a Palau. El conductor ha explicat els fets i tot d'una s'ha muntat un gabinet de crisi que ràpidament diagnostica la situació: «En James té un atac d'ecologisme transitori esquizofrènic radical. L'hem de trobar abans que sigui massa tard. Ha arribat el moment de jugar la carta Douglas». En Douglas baixa de l'helicòpter lluint unes ulleres fashion-matrix tot i que és quasi de nit. Es dirigeix cap a un hotel construït recentment damunt unes roques a vuit metres i mig de la mar. Mira amunt mentres encén un cigarro. Dalt de l'edifici hi ha en James. No t'acostis, Michael!! crida mentres s'aixeca la camia ensenyant la càrrega explosiva mortífera que du aferrada al cos per destruir l'edifici. En Douglas agafa un megàfon: James, recordes les fotos que ens férem a s'Estaca? No sé de què em parles! La façana de l'hotel del costat s'il·lumina i hi apareix una de les fotos d'en Michael i en James mirant-se als ulls somrient. No m'entendriràs, crida en James, jo t'ho vaig donar tot i tu em vas deixar per anar-te'n a les Bermudes amb na Catherine! Douglas intenta calmar-lo: No he deixat de pensar mai en tu i en Mallorca, estimat James. Ho dius perquè no explosioni l'hotel. No, James, no ho entens. És na Zeta la que no vol venir més aquí, diu que li recorda massa la meva ex. El pulgar d'en James frega el botó que ho convertirà tot en miquetes. Espera! crida en Michael. Què vols, deixa'm morir!! Només una cosa James, concedeix-me un darrer favor. Vull fer-me la darrera foto amb tu. No, Michael, segur que després no la publica cap diari internacional i ni tan sols tu la penjaràs a la teva web. Et promet que sortirem a portada deWashington Post; el director és amic meu. En James s'ho pensa una estona i finalment no pot resistir l'embruix de retratar-se per darrera vegada. Quan el té al costat, aprofitant que el flaix de la càmera enlluerna en James, en Douglas li fot cop al cap i el deixa sense sentit. Mentrestant un doble del president ha estat presentat als ciutadans com l'autèntic. En roda de premsa promet que una nova autopista de 32 carrils arreglarà la situació de col·lapse que es viu entre Inca i Palma.

Epíleg. En Douglas passeja per una platja de les Bermudes en calçons curts amb dues copes a la mà de les que sobresurten un lloro i una sombrilleta de colors. Damunt una hamaca l'espera en James. Gràcies, Michael. James, amic, no hi ha res que un bon daiquiri a les Bermudes no pugui solucionar. I tant, Michael, i tant. Darrera unes palmeres na Zeta vigila l'escena. Un primer pla dels seus ulls inunda la pantalla de gelosia. Fosa a negres. Molt aviat a la cartellera, Atracció fatal 2 amb Michael Jackson d'estrella convidada.