La guerra no acaba aquí

Fins ahir s'oferien vint-i-cinc milions de dòlars a qui sabés dir on era Saddam Hussein. Avui es pagaria moltíssim per saber si la seva detenció posarà fi a la resistència a Iraq contra l'ocupació anglo-americana. Amb el dictador a la presó a Bagdad i un equip d'iraquians i americans treballant en la documentació sobre les barbaritats del seu règim per poder-lo jutjar, es posa a prova la teoria que la resistència iraquiana se sosté amb l'esperança d'exmembres del règim d'un retorn del seu amo. I també es posarà a prova l'habilitat dels qui es volen convertir en acusadors en el judici de Saddam. Un suposa que un judici es podria celebrar a Bagdad, que el tribunal seria nomenat pel govern titella de Bagdad amb el vistiplau de la Casa Blanca. Se suposa que se'l pot acusar de crims contra la humanitat. Serà un cas estrany, en tot cas. Primer perquè les Nacions Unides no hi tindran cap paper, malgrat la serietat de les acusacions i que són contra un excap d'estat capturat per forces estrangeres. Llavors, si es fa el judici en el proper any o dos serà estrany perquè no és clar quina serà l'autoritat del tribunal. Sense un govern de la nació, sense cap autoritat fiable en tot l'estat, serà un tribunal més americà que res. També serà un judici estrany per les sorpreses que en poden sortir. Saddam Hussein és en gran part una creació dels Estats Units. Després de la revolució islàmica d'Iran el 1979, Washington va oferir suport econòmic, tècnic i militar a Saddam Hussein, reforçant el seu règim. Hi ha qui suposa que els atacs contra la població kurda del nord del país, el crim més notori del règim, no s'hauria pogut fer sense els beneficis que oferia la relació de Saddam amb Washington. Està per veure si Washington se sent confiat com per deixar parlar Saddam Hussein davant un tribunal públic, o si s'estima més que se'l jutgi en silenci. El primer que en farà un seguiment de molt a prop del judici és el mateix Donald Rumsfeld, secretari d'estat per a la defensa d'Estats Units. Rumsfeld va ser el contacte entre el govern de Washington i Saddam. La captura de Saddam inflarà la confiança de les forces d'ocupació i ben segur desinflarà el ànims dels que lluiten contra ells. Amb gairebé tots els 55 personatges més importants del règim a la presó, un diria que només és qüestió de temps perquè perdin autoritat els que dirigeixen els atacs contra els americans. Ara cal recordar que no hem trobat armes de destrucció massiva. Cal recordar que el perill més directe per a occident és Al Qaeda, que res no té a veure amb Iraq ni Saddam Hussein. Poden cantar victòria amb aquesta detenció, el poden jutjar, però en molts sentits, i malgrat l'espectacularitat de les darreres imatges a la televisió, aquesta no és la guerra que més compta.