TW
0

El president del Parlament basc, Juan María Atutxa, declarà ahir durant més de quatre hores davant el Tribunal Superior de Justícia del País Basc sota l'acusació de no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Arbertzaleak. Així, el president d'una cambra ha hagut de donar explicacions de per què no ha fet fora un grup elegit pel poble i legalment constituït. Des d'una perspectiva jurídica, la situació és molt complexa, ja que Atutxa està obligat a actuar per ordre d'un alt tribunal. Però per sobre d'aquesta ordre s'hi troba una clara col·lisió de poders: pot obligar el judicial a variar la configuració del legislatiu? Formalment, una decisió judicial de rang superior ha de ser acatada per una cambra autonòmica, però si Atutxa cedís davant aquesta ordre, difícilment podria considerar-se un alt càrrec nacionalista que aspira a aconseguir el reconeixement d'Euskadi com a estat associat a Espanya. Atutxa no pot fer marxa enrere i si això li costa anar a la barra es podria obrir una molt difícil espiral d'enfrontament. Per l'actual camí, els jutges es veuen obligats a convertir-se en punta de llança de l'estratègia de Moncloa. Els problemes polítics que assoleixen solucions duradores són aquells que són fruit de la negociació, no del Codi Penal. Mitjançant les accions punitives dins l'àmbit purament polític només s'arriba a un estat de càstig, de bons i dolents, que a poc a poc s'allunya dels pilars de la democràcia.