Per tornar a Helwan

Al fons de la piscina hi ha una vella pantalla per a les sessions de cinema de l'estiu, quan n'hi havia. Més lluny, per sobre de la pantalla, hi apareix la cúpula de l'antic edifici dels banys on van els malalts. Temps enrere l'edifici annex a la piscina també tenia una certa elegància. Ara està molt atrotinat. La sala amb escenari per a l'orquestra és un maremàgnum de taules coixes, cadires enfonsades i cortines esquinçades. A l'exterior segueix la mateixa tònica. Les taules rovellades estripen la roba, les cadires no s'aguanten i la lona que protegia del sol està feta mil bocins. I no parlem de les cabines on canviar-se. La piscina, sempre impecable. Dins els redols de jardí que envolta l'aigua hi creixen belles palmeres i unes quantes xicrandes que, quan és el temps, omplen el brancam de blavors ben vistoses. Com si algú hi hagués tirat grapades de blau, donen alegria a l'entorn entre la decrepitud de les instal·lacions i l'alegria de la gent que va a banyar-s'hi. El manager, en veure dos articles amb fotografia publicats dins aquesta pàgina dels dissabtes, fa fer enllestir un elegant plat on guaiaba, raïm, plàtan i meló fien una festa de benvinguda. Per tornar a Helwan.