Solidaritat en el CD Cide

Però com que als pares dels jugadors del Cide ens estiren els colors i l'origen de la nostra entitat esportiva, no podíem consentir, amb els braços creuats, que els nostres fills jugassin en un camp que, en realitat, no és el propi, sinó que és un de «deixat». I disputar partits sense la calor de la teva «casa» sempre influeix en la moral dels jugadors i dels pares.

Davant d'aquest fet, ens reunírem els pares dels jugadors en Assemblea (convocada per la Junta Dirctiva del C.D. Cide) i vaàrem acordar sol·licitar a la junta rectora del CIDE que rehabilitàs, en el menor temps possible, el terreny de joc i les instal·lacions i així, d'aquesta forma, tornar al nostre redol, al que ens mentalitza, al que volem, al que ens dóna més seguretat.

I, afortunadament, la Junta Rectora del Col·legi ha acollit la nostra sol·licitud amb la més bona disponibilitat, demostrant-nos, mútuament, que la solidaritat, la cohabitació i el «ente cordiale» han de ser, sempre, la pedra filosofal entre el col·legi i el club.

Ara, ja només falta que la Junta Rectora agiliti l'adequació del terreny de joc i de les seves instal·lacions esportives com més aviat millor i que els equips del Cide juguin en la seva pròpia salsa, ja que el camp del Cide ha de ser l'emblema i la bandera de la història del nostre estimat club.

Veurem si aviat, molt aviat, ja tornarem a poder jugar dins el nostre camp.

José Antonio García Vázquez, pare d'un jugador del Cide.