Si d'alguna cosa ha servit la Jornada del Grup Blanquerna del cap de setmana passat, a la qual em dol no haver pogut assistir, és per mostrar-nos que, malgrat tot, encara hi queden nacionalistes de bona fe dins UM. Són poquíssims, i avui per avui pinten ben poca cosa, però n'hi ha. I comprenc perfectament que, tal com està el pati, segueixin escarrassant-se a demanar al PSM que accepti formar una coalició per concórrer plegats a les eleccions generals. M'imagín com s'han de sentir veient la situació a la qual els dirigents uemites estan conduint el seu partit. Qualsevol militant amb un mínim de sensibilitat pel país s'hi ha de sentir més sol que un mussol, i per tant és absolutament lògic que aquesta gent ansiegi l'aixopluc d'una coalició o plataforma nacionalista que els doni els referents que la direcció d'UM està malbaratant de manera dramàtica. Ho comprenc, però no crec que aquest sigui el camí. Argumenten que en matèria territorial i mediambiental -les autovies, el Pla Territorial de Mallorca, etc.-, UM i PSM mantenen posicions antagòniques, però que el seu caràcter de forces nacionalistes els hauria de fer superar aquestes diferències per afavorir una entesa en allò que els uneix. Idò agafem aquest envit: realment hi ha res que uneixi en aquests moments aquests dos partits? Perquè els partits polítics no són allò que diuen, sinó allò que fan, i si ens hem d'atendre a la realitat més immediata, no basta que UM digui que és un partit nacionalista. Anem al gra: com pot definir-se de nacionalista una política ultradesenvolupista i depredadora del territori que hipoteca el futur del país i de les generacions futures? (o és que el territori no és el país?). Com podem pair el suport explícit de dirigents d'UM a la política lingüística que el PP impulsa des del Govern, de signe clarament involucionista i directament contrari a la normalització de la nostra llengua? Com hem d'anomenar la supeditació de les polítiques de defensa del patrimoni històric i cultural a la raó urbanística? (el Consell de Mallorca és l'única administració de tot l'Estat espanyol on les competències en patrimoni estan integrades en el departament d'Ordenació del Territori i no dins el de Cultura). És fer nacionalisme que la líder indiscutida d'UM faci reiterades declaracions insultants i ofensives contra una part dels habitants d'aquest país per raó de la seva procedència immigrada? És exercir l'autogovern amb criteris nacionalistes haver suprimit la Conselleria de Promoció Econòmica, carregant-se d'una potada els programes d'inserció de renda mínima i enviant a l'atur desenes de treballadors d'entitats no lucratives que mantenien acords amb el Consell Insular? He de continuar? Crec que no fa cap falta. Permeteu-me una última pregunta: algú em pot dir què tenen a veure, avui per avui, UM i PSM? Tot comptat i debatut, tanmateix insistesc a dir que comprenc que, des de la solitud dels nacionalistes sincers que encara militen a UM, es deleixi la coalició per a les eleccions generals. El que ja no arrib a comprendre de cap manera, i això s'ha vist a la Jornada de Blanquerna, és que hi hagi altres nacionalistes que no són d'UM (no són d'UM?) que segueixin demanant la coalició nacionalista amb el PSM. Fixau-vos en el seu raonament: si no es fa aquesta coalició, UM queda quasi com un apèndix del PP, i això a la llarga només beneficiarà el PP. Per tant, facem la coalició per salvar la imatge nacionalista d'UM i mantenir els seus votants dins l'espai nacionalista. Curiós, no? Es tractaria que un partit li salvés a un altre els mobles de la casa que ells tot solets s'han encarregat de cremar. Per favor! A un partit se li poden demanar moltes coses, però no que faci de bomber a casa d'un piròman. En fi: la pedra no està sobre la teulada del PSM, sinó dins les sabates dels veritables nacionalistes que resten dins UM.